Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Hanoi, Vietnam (dia 12, 20 d’agost de 2016) (i XXII)
Amb tot això, els Estats Units
d'Amèrica (que progressivament estaven substituint
França com a potència colònial a la zona sud del Vietnam), es va negar a
celebrar les eleccions de reunificació del Vietnam acordades a la Conferència
de Ginebra, amb el qual l'any 1958 va començar una insurrecció armada per part
dels vietnamites del sud que volien la reunificació del país i la independència
definitiva.
El 1959 Ho Chi Minh va acordar donar suport a la
guerrilla que des de l'any anterior ja actuava a la zona sud, formant elFront Nacional d'Alliberament del Vietnam.
El 1975, pocs anys després de la seva mort el 1969, els vietnamites van derrotar militarment el
govern pro-estatunidenc deVietnam del Sud, assolint la reunificació del país.
Aquest mateix any, la ciutat de Saigon va ésser rebatejada Ciutat Ho Chi Minh en honor seu.”
El temps ha millorat bastant i retornem cap a
la zona de l’hotel a peu, tot passant per un carrer a on hi ha moltes
ambaixades; veiem la torre de la bandera, el parc Lenin, etc... I aquí ja es
comença a intuir el caos del tràfic, dens, exagerat, caòtic.
Creuar
un carrer per un pas de vianants és una odissea, a l’igual que ho és en un
semàfor per a vianants. Estressats, arribem a la zona del llac, curulla de
gent. Decidim tornar a l’hotel, però de nou, el tràfic, les motos aparcades a
la vorera que impedeixen el pas, els clàxons incessants són un còctel massa
explosiu com per mantenir els nervis tranquils. Amb paciència arribem a
l’hotel, a on descansem una mica abans d’anar a sopar i endinsar-nos de nou a
la voràgine. Sortim i tornem a la zona comercial, a on els divendres, dissabtes
i diumenges fan el “Night Market” (https://www.lonelyplanet.com/vietnam/hanoi/shopping/night-market/a/poi-sho/398075/357880;
http://www.hanoiweather.info/2015/09/hanoi-night-market.html)
. Es veu basant extens, i abans de perdre’ns-hi, anem a sopar a un restaurant
proper: són un xic friquis, costa entendre’s, però ens porten un menjar
deliciós, regat no amb Hanoi Beer (https://en.wikipedia.org/wiki/Hanoi_Beer)
, sinó amb Saigon Beer, també prou bona. Arròs, tofu, rotllets de primavera,
etc, conformen un deliciós sopar. El que no ens esperem, però, és que en sortir
a fora, comenci a ploure. I dic comenci, perquè tot i que optem per anar al
mercat de nit, la pluja cau bestialment, de manera que han de tancar les
paradetes i nosaltres, malgrat l’impermeable comprat in extremis a Laos, arribem bastant molls a l’hotel. Al carrer de
l’hotel, estret, hi ha mig metre d’aigua, i entrar ja és un mèrit. Després de
la remullada inesperada, una bona dutxa i a intentar descansar unes quantes horetes,
després de bufar inesperadament les espelmes d’aniversari en bona companyia.
(La fotografia és d'un dels parcs de Hanoi)
Comentaris