Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: últim tast de Hanoi, Vietnam (dia 15, 23 d’agost de 2016) (i III)

No sé si veritat o no,  però em crec la versió que no fa ni un mes que tenen l’hotel obert, que l’estan remodelant i que tenen problemes, per exemple, amb internet. A fora plou i ens va ve tenir el taxi a peu de porta per portar-nos a l’aeroport. De camí, unes últimes vistes a la ciutat. I també la reflexió que tinc ganes de conèixer més a fons Vietnam, ja que m’ha decebut una mica i crec que el país té molt més per oferir. Gent molt fixada en el turisme en les grans ciutats, despersonalització, moltes ganes de treure diners al turista, etc. Tinc ganes de conèixer el Vietnam més rural, més autèntic, el no massificat de les ciutats. Un cop arribats a l’aeroport, els preceptius tràmits, però amb la desagradable sorpresa que hem de pagar un suplement de pes amb TigerAir. Tenen una política molt confusa d’equipatge, ja que en el trajecte de Singapur a Kuala Lumpur, amb el mateix tipus de bitllet, no ens va fer pagar res, i el pes de la maleta era semblant. Una companyia barata, d’acord, però millor evitar-la per les seves confusions i uns avions d’allò més incòmodes. Mentre esperem per embarcar, dinem uns noodles a l’aeroport i ja ens toca pujar a l’avió. El vol fins a Singapur és forca turbulent. Em costa adormir-me, però finalment ho aconsegueixo. La baixada també és d’allò més turbulenta i aterrem ja ben de fosc a Singapur. Per davant ens queden encara unes quantes hores. Passem pel control d’immigració després d’omplir el preceptiu formulari, que la majoria de companyies ofereixen durant el vol, però no així TigerAir. Entrem sense gaires problemes i de la terminal 2, a on hem arribat, agafem el tren fins a la 1. Com que encara no està obert el vol per a la propera destinació, sopem en un restaurant, ja no a preu tant econòmic com al que estem acostumats. Tanquen aviat, a les onze, així que ens fan pagar abans de sopar i tot. Un cop sopats, una cadira i un bon llibre fan més amena l’espera fins que a la una de la matinada obren la facturació i deixem immediatament les maletes. Hi ha poc moviment a l’aeroport, de manera que passem el control d’immigració i anem a buscar un lloc, prop de la porta d’embarcament, a on poder fer una mica de becaina...

(La fotografia és una perspectiva del museu de la dona, a Hanoi)´