Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: últim tast de Hanoi, Vietnam (dia 15, 23 d’agost de 2016) (II)

Pugem a dalt de l’edifici, a on hi ha una interessant exposició sobre les vestimentes de les dones vietnamites. Canvien molt segons les tribus: algunes de molt tapats, d’altres més descoberts, amb barret o sense, amb més o menys colors, però tots d’allò més originals i autèntics. Baixem a la segona planta i allí hi ha algunes fotografies de dones anònimes i no anònimes que han lluitat pel país. En aquesta planta hi ha històries personals de diferents dones combatents, des de les que van lluitar contra la colonització francesa des de les quan van ser part activa a la guerra del Vietnam. Hi ha algunes vides interessants, com per exemple la d’una nena que va enrolar-se amb només 14 anys i va morir abans dels 18 afusellada. O la d’una senyora que va fer d’espia durant més de 35 anys fent-se passar per venedora ambulant amb una bicicleta i amagant documents entremig d’una escombra. O la d’una doble espia, etc. La llista és llarga i cada nom dels que surten mereixeria un apartat (propaganda oficial a part), però les seves vides són d’allò més interesants i amb un objectiu comú: fer del seu país un país lliure i millor per a la seva gent. També es barregen les històries personals amb escenes de la vida quotidiana de la gent. Tot passejant pel museu coincidim amb tres noies de Vic, i més tard, amb una altra parella catalanoparlant; hi ha poca gent al museu, però sembla que les dones tenen importància pels turistes catalans que visiten aquest país del sud est asiàtic. Baixant escales topem amb una altra exposició, aquesta ja més de caràcter religiós dedicada a la mare terra, a la deessa mare terra.
El segon pis de l’edifici correspon als matrimonis i a la maternitat, que es distingeixen segons si són d’una tribu matriarcal o patriarcal.  En les de línia patriarcal, la noia va a viure a casa els pares del marit, mentre que en les matriarcals, és l’home qui va a viure a la casa de la muller i de la seva família. També varien molt les ofrenes, els rituals i els dies que dura la cerimònia de casament segons les tribus. Només això ja mereixeria tot un extens treball d’antropologia. També hi ha un apartat dedicat a la maternitat, a on s’expliquen els ritus que fan les diverses tribus que conformen el país davant del naixement d’un infant. Rituals per protegir la mare, per netejar la casa de mals esperits, el lloc a on ha de dormir el nadó, el bressol, etcètera, són algunes de les coses que s’expliquen. És realment molt interessant, així com també ho és les diferents visions sobre la placenta. Tot un món! Quan baixem a la primera planta, ens perdem una mica per la botiga de souvenirs, i ens submergim de nou en la xafogor espantosa de la ciutat, agreujada per la pol·lució del tràfic. Arribem a l’hotel després d’aconseguir una samarreta a bon preu amb regateig, però una dona que ven menjar al carrer, una espècie de bunyols deliciosos ens fot el que havíem estalviat enmig del seu anglès paupèrrim i les nostres presses. Arribem a l’hotel, i com que en senyor Martin ens havia donat permís per ocupar-la fins que marxéssim, ens fem una dutxa ràpida abans de marxar. Acabem d’empaquetar el poc que queda, i a recepció, com que ens hem queixat de les mancances, ens fan una descompte en el preu de l’habitació d’aquesta nit i també en el preu del taxi que ens ha de portar a l’aeroport. (continuarà)
(La imatge és d'algunes heroïnes que apareixen al museu de la dona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís