Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: la badia de Ha Long i retorn a Hanoi, Vietnam (dia 14, 22 d’agost de 2016) (IV)

No ens cobren la nit que hem passat fora tot i tenir-la contractada a l’hotel, de manera que no ens queixem, però ens sorprèn la manca d’explicacions i d’informació. Com que estem cansats, decidim acceptar, i el propi manager ens porta amb cotxe fins a l’Splendid Boutique (http://splendidstarboutiquehotel.com/) , prop de la porta vella de la ciutat i del mercat de Dong Xuan (https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g293924-d311057-Reviews-Dong_Xuan_Market-Hanoi.html; https://en.wikipedia.org/wiki/%C4%90%E1%BB%93ng_Xu%C3%A2n_Market) . Un cop hi arribem, ens ajuden a portar les maletes a l’habitació i el manager s’acomiada teatralment de nosaltres. L’habitació està prou bé, però ai las! Necessitem internet i, curiosament, no funciona. Reclamen educadament i la noia de recepció gairebé ens fa un drama... Ens diu que no n’hi ha, però a ella bé que li funciona. D’altra banda, no saben ni quina contrasenya correspon a cadascuna de les xarxes wifi de l’hotel, de manera que acaba essent un bon desastre en aquest sentit. La veritat és que ens sentim un xic molestos, però com que estem esgotats i no tenim ganes de més brega, ho deixem córrer i anem passejant pels carrers plens de parades, i com no, de motocicletes, per anar a buscar un lloc a on sopar, ja que des de les 11 del matí que no satisfem l’estómac. Trobem un lloc cèntric, una terrassa prop del bullici. Hi entrem i ens ofereixen una carta amb menges locals i també “western”, com n’anomenen del menjar que consumim habitualment a occident. Demanen una mescla de menges: pizza, hamburguesa vegetariana i uns noodles. I com no, tot regat amb cervesa Bia Hoi. A la terrassa la temperatura és d’allò més agradable i fem sobretaula, a més de poder consultar el mòbil, ja que disposen de wifi (Hon Minh). Com que estem cansats, però decidim retornar a l’hotel. A fora, però, els carrers són plens de vida: encara hi ha molts comerços oberts i a la zona propera al mercat, hi ha parades que fan un petit mercat de nit, sobretot de bijuteria i de roba. Al sud est asiàtic és fàcil trobar mercats a la nit, suposo per poder tenir més clients, ja que a les hores centrals del dia, i a les hores de llum en genera, la xafogor és asfixiant. Hi fem una petita volta i em fixo que hi ha alguns edificis molt ben conservats i d’altres menys, però almenys no els estan reconstruint amb bastides de fusta, com era habitual a Laos. De camí cap a l’hotel, comprem una cervesa abans d’anar a recer. El carrer és un bullici. Encara hi ha molts establiments de menjar oberts. Aquí es comú que es treguin petites i baixes taules i cadires, normalment de color blau, al carrer i que la gent mengi els noodles que es cuinen als petits establiments. Molts d’ells estan sempre plens a qualsevol hora del dia, ja sigui des de bon dematí fins ja ben entrada la nit. També s’hi sol servir la famosa Bia Hoi, la que no es guarda. És tot una altra forma de vida la que s’observa al Vietnam. La gent fa molta vida al carrer. Allarguen l’horari d’obertura dels comerços fins tard, per augmentar la clientela i evitar les hores de sol. Hi ha molt menys control, pel que sembla dels horaris comercials i dels establiments i, a diferència de Laos, es veuen molts menys nens fora de l’escola en horari escolaritzat. Un cop ja a l’hotel, poca cosa més que una reparadora dutxa i anar a jaure l’espinada!

(La fotografia correspon a una de les portalades de Hanoi)