Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: la badia de Ha Long, Vietnam, una de les set meravelles naturals de la humanitat (dia 13, 21 d’agost de 2016) (i VII)

És una cervesa típica del Vietnam, que no es pasteuritza i té una vida útil de pocs dies (https://en.wikipedia.org/wiki/Bia_h%C6%A1i ). La veritat és que és boníssima, però plego de veure’n, ja que amb la claca de sol que cau i després de dinar, encara acabaré malament. Faig una petita becaina abans de pujar a la barca petita que ens portarà a un lloc increïble: una cova dins una de les illes, la cova de Thien Chung o “Cova de les Meravelles” (http://www.halongbay.info/attraction/thien-cung-cave.html; https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g293923-d2027899-Reviews-Dong_Thien_Cung-Halong_Bay_Quang_Ninh_Province.html ). És de pagament, però l’entrada ja va inclosa en el preu del tour. Hi ha bastants turistes i està del tot equipada per visitar-la. Hi ha estalactites, estalagmites, columnes, pedres en forma de camell, d’elefant, de penis erecte, etc. Té una gran superfície i segons ens conta el guia, va ser descoberta pels francesos el 1901 i es va anar condicionat per rebre turistes des de llavors. Està oberta al públic i equipada de la manera com la veiem des de 1998. És bonic veure els colors de les molses, les formes que prenen les roques, el misticisme que es desprèn. De fet, en alguns dels illots fins i tot hi ha petits temples, no sé si budistes o animistes. La cova en qüestió es veu que s’inunda unes set vegades a l’any. Hi fa moltíssima calor i quan marxem per anar a buscar de nou la barca, veig una cosa que em trenca l’ànima: moltíssima brutícia acumulada, molta d’ella per culpa dels paràsits que podem acabar essent l’espècie humana. La següent parada del dia la fem en un poblat flotant, a on la gent viu en barques, que són el seu mode de vida. L’habitació, la roba penjada, etc. Viuen de la pesca i de vendre, en petites barquetes que van al costat dels vaixells de turistes, diverses queviures. Alhora, tenen muntat un negoci de caiac, de manera que es guanyen un sou. Ens enfilem a un caiac i anem a voltar per algun dels moltíssims illots que hi ha. En alguns, en pocs, hi ha petites i paradisíaques platges, en d’altres temples, en d’altres vegetació. Passem gairebé una hora navegant a rem per la tranquil·la mar i contemplant el paisatge, la sort de poder estar a paradís. Quan retornem a la barca gran, ens espera un petit refrigeri a base de vi vietnamita, fruita de dragó i una altra fruita, més que fruita, arrel de no sé quin arbre que té un gust entre poma i patata, amb textura d’aquesta última crua. Mentre degustem a dalt de tot del vaixell aquestes menges típiques, veiem una bonica posta de sol amb colors espectaculars. Davant nostre, no gaire lluny, hi una platja, però no hi acabem anant. Com que l’energia de la barca és limitada, només hi ha aire condicionat a partir de les vuit del vespre i aigua calenta de 5 a 7 de la tarda per tal de poder-nos dutxar. Durant la resta del dia, es controla l’ús d’aquesta. Abans de la set ja estem totes i tots entaulats per un deliciós sopar vietnamita, a base d’arròs, tofu, verdures fregides amb soja, patata dolça fregida, ceba arrebossada, noodles, etc, per la part vegetariana, la nostra. Quedo ben tipa i per pair una mica, pugem a dalt de tot i ens estirem a les cadires que hi ha tot prenent cervesa, però no la Hoi, enmig d’una agradable brisa i conversa. Estem envoltats de vaixells, alguns amb més festa que d’altres. A dalt també puja un dels membres de la tripulació, que dorm allí, estirat en una gandula. No són gaire gent: el capità, el guia, el noi que fa de barman i també el cuiner i algun ajudant de cuina. Finalment, en la tranquil·litat de la badia de Ha Long i amb una mar molt encalmada, ens adormim en aquest petit paradís...
(La imatge és de la bandera de Vietnam a la badia de Ha Long)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís