Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: la badia de Ha Long i retorn a Hanoi, Vietnam (dia 14, 22 d’agost de 2016) (I)

La nit no ha estat gaire plàcida, ja que hi ha qui no es troba bé i les visites al lavabo són constants. El guia, abans d’anar a dormir, ens va dir que si volíem, podíem veure una bonica sortida de sol a les cinc del matí, i la veig des de la finestra de la cambra, ja que em desvetllo i no puc dormir. Ho aconsegueixo, com no, quan falta poc perquè soni el despertador. Ens llevem, endrecem les coses i ja anem a esmorzar. Defora plou, tot i que no de manera insistent i ja no estem fondejant, sinó que ens hem mogut. Per esmorzar, cafè vietnamita (és a dir cafè amb una mica de llet condensada, molt típic), torrades, ous ferrats, mantega i melmelada. Esmorzem tots, i alguns, els més joves, fan cara de tenir una bona ressaca. Anit es van quedar a dalt de coberta jugant i bevent durant una llarga estona. També hi ha la família francesa, molt simpàtics però un xic xovinistes, sobretot el senyor, molt patriota francès i que fa crítiques que semblen de l’era colonial. En fi, un problema que tenen certs ciutadans de certs estats. Després d’esmorzar ens enfilem a la barca petita i anem a escassos cent metres, a la fàbrica de perles que veiem des de la nostra barca. Desembarquem i ens atén una simpàtica noia amb una anglès molt difícil d’entendre, que ens explica el procés de producció de perles. Ens ensenya les diferents espècies d’ostres que produeixen perles. Segons l’espècie, les perles són més grans o més petites i poden tenir un o més colors (l’espècie que més en fa és una que permet perles blanques, grises, groguenques i marronoses). Som bastants i em costa seguir les explicacions, però entenc que segons l’espècie i la mida de les ostres, es tarden de 2 a 8 anys a obtenir les perles. Ens ensenya com les crien dins de la mar, bastant bruta, per cert, i que un noi amb un salabret s’encarrega de netejar els voltants. El que fan és que quan han crescut una mica, obren les ostres i hi fiquen una pinça per tal que quedi una mica oberta. El següent pas és treure la membrana d’algunes, posar-la sobre alguna superfície i llavors posar-hi antibiòtic. Entenc, pel que explica, que a les ostres que se’ls treu la membrana moren. Aquesta membrana la fan servir en el procés per posar una “perla” iniciadora de la perla real, un cor, un nucli, fet a base de closques d’ostra modelades. Un noi, amb una traca i rapidesa increïbles, posa un trosset de membrana, un nucli de diferent mida segons l’espècie d’ostra, el gruix de la closca, etc; en treu la pinça i es tanca la closca. Aquestes ostres són retornades al mar i al cap d’un mes, si han quedat obertes, significa que han mort i s’eliminen. D’altres ostres, però, s’obren, eliminen el nucli i es tornen a tancar, de manera que només quan s’obren se sap si han estat productores de perles o no. De fet, un percentatge baix en produeix, però em costa entendre quin és pel difícil anglès de la noia. Per acabar l’explicació, ens fa escollir una ostra i l’obre;  a dins, enmig hi veiem una perla grisa i imperfecta;  de fet, amb aquestes perles es fan collarets i altres joies més barates que no pas amb les perles perfectes. També ens conta que l’ostra s’aprofita per menjar i que de les closques, a part de triturar-les per fer nuclis per a la producció d’altres perles, també es fan servir per fer collarets i altres tipus de souvenirs. Després d’una estoneta per allí, retornem ala barca gran. La nena francesa em continua fent “por” amb els seus ulls penetrants i el seu conill de peluix a la boca!

(continuarà)

(La imatge correspon al despertar a la badia de Ha Long)