Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Nusa Lembongan, a Bali (Indonèsia) (dia 16, 24 d’agost de 2016) (II)

L'arxipèlag indonesi ha estat una regió de comerç important des del segle vi, quan el Regne de Srivijava mantenia contactes comercials amb la Xina i l'Índia. Els governadors locals gradualment van adoptar els models culturals, religiosos i polítics indis des dels primers segles dC, i s'hi van desenvolupar regnes hinduistes i budistes. Posteriorment, els mercaders musulmans hi van portar l'islam. Les potències europees van provar de monopolitzar el comerç amb les illes durant l'Era dels descobriments. Després de tres segles de colonialisme neerlandès, Indonèsia va assolir la seva independència en acabar la Segona Guerra Mundial. L'economia del país va créixer ràpidament durant les dècades de 1980 i 1990 atesa l'abundància de recursos naturals i el desenvolupament dels sectors manufacturer i de serveis, tot i que la pobresa i la desigualtat encara són un problema molt greu. La crisi econòmica d'Àsia de 1997 va afectar greument Indonèsia i va produir canvis polítics importants, com ara la renúncia del president Suharto que havia estat en el poder per més de trenta anys.

Indonèsia està integrada per diversos grups ètnics, lingüístics i religiosos. Els javanesos són el grup ètnic més gran i el més influent políticament. Indonèsia ha desenvolupat una identitat cultural compartida basada en una llengua nacional, la diversitat ètnica, el pluralisme religiós-en què els musulmans són majoria-i una història de colonialisme i la rebel·lió contra aquest. Tot i així, el separatisme d'alguns grups ha produït confrontacions violentes i ha afectat l'estabilitat política i econòmica. El nom d'"Indonèsia" es deriva del llatí Indus, que vol dir "Índia" i del grec nesos, que vol dir "illa". El nom data del segle xviii, molt abans de la formació de l'Estat indonesi contemporani. El 1850, George Windsor Earl, un etnòleg anglès proposà els termes Indunesians i malayunesians per referir-se als habitants de l'"Arxipèlag Indi" o l'"Arxipèlag Malai". El mateix any, un estudiant d'Earl, James Richardson Logan, va fer ús del terme "Indonèsia" com a sinònim d'"Arxipèlag Indi". Tanmateix, els documents acadèmics neerlandesos a les Índies Orientals Neerlandeses refusaven fer ús del terme "Indonèsia"; per contra, feien ús dels termes "Arxipèlag Malai" (Maleische Archipel), les Índies Orientals Neerlandeses (Nederlandsch Oost Indië), "L'Est" (de Oost); i fins i tot Insulinde.

A partir de 1900, el nom "Indonèsia" es va tornar més comú dins els cercles acadèmics fora dels Països Baixos, i els grups nacionalistes indonesis el van adoptar en les seves expressions polítiques. Adolf Bastian, de la Universitat Humboldt de Berlín, va popularitzar el terme en el seu llibre Indonesien oder die Inseln des Malayischen Archipels, 1884-1894. El primer acadèmic indonesi a fer ús del nom va ser Ki Hajar Dewantara (Suwardi Suryaningrat), quan va establir una imprenta als Països Baixos amb el nom Indonesisch Pers-bureau el 1913.

Indonèsia està integrada per 17.508 illes, de les quals 6.000 estan habitades. Les illes són situades al nord i al sud de la línia de l'equador. Les més grans són Java, Sumatra, Kalimantan (la secció indonèsia del Borneo), Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea), i Sulawesi. Indonèsia té fronteres terrestres polítiques amb Malàisia a les illes de Borneo i Sebatik, Papua Nova Guinea a l'illa de Nova Guinea i Timor Oriental a l'illa de Timor. La capital, Jakarta, és a Java, i és la ciutat més gran de la nació, seguida de Surabaya,Bandung, Medan i Semarang.

Amb 1.919.440 quilòmetres quadrats, Indonèsia és el 16è país més gran del món en superfície. La seva densitat de població és de 134 persones per quilòmetre quadrat, ocupant la 79a posició en el món, tot i que Java, l'illa més poblada del món, té una densitat de poblacional de 940 persones per quilòmetre quadrat. Amb 4.884 m, Puncak Java, a Papua, és el pic més elevat d'Indonèsia, i el llac Toba, a Sumatra, és el llac més gran amb una superfície de 1.145 quilòmetres quadrats. Els rius més extensos del país són a Kalimantan, entre els quals, el Mahakam i Barito; dits rius són els enllaços de comunicació i transport entre els diversos assentaments a les ribes.

Atesa la localització d'Indonèsia als extrems de les plaques tectòniques pacífica, eurasiàtica i australiana hi ha nombrosos volcans i els terratrèmols hi són freqüents. Indonèsia té almenys 150 volcans actius,  incloent-hi Krakatoa i Tambora, ambdós coneguts per les seves devastadores erupcions en el segle xix. L'erupció del supervolcà de Toba, fa aproximadament 70.000 anys, va ser una de les erupcions més grans i una catàstrofe global, segons algunes teories. Les cendres volcàniques són un dels contribuents més importants a la fertilitat agrícola la qual cosa ha sostingut històricament les grans densitats poblacionals de Java i Bali. Indonèsia és una república presidencialista unitària. Després de la renúncia del president Suharto el 1998, les estructures política i governamental indonèsies han estat reformades. Quatre esmenes a la constitució d'Indonèsia de 1945 han reestructurat les branques executiva, legislativa i judicial.^[18] El president d'Indonèsia és el cap d'Estat, comandant en cap de les Forces Armades Nacionals Indonèsies i el director del govern intern i els afers exteriors. El president designa un consell de ministres que no necessàriament han de ser membres del parlament. Les eleccions presidencials del 2004 van ser les primeres en què el poble va elegir directament el president i el vicepresident. Un president pot estar en el càrrec un màxim de dos períodes de cinc anys. (continuarà)

(La fotografia correspon de nou, a la zona de Dream Beach)