Lanzarote (del 5 al 8 de desembre de 2015), dia 2 (6 de desembre de 2015): el parc Nacional del Timanfaya i el Parc Natural dels Volcans (i IX))

El camí no és difícil, i a més, tenim la sort que no hi ha gaire ningú pels voltants. Caminem un bon grapat d’hores i pugem als cràters; en un, al costat, encara hi ha la casa d’alguns pastors. El paisatge, també és bastant canviant. Pugem també al cràter de Caldera Blanca i dinem allí. La veritat és que impressiona un munt, l’espectacle natural és d’aquells de traca i mocador!! El cràter, els voltants, tot una bellesa imponent. No fa molta calor i tampoc molta fred, i per sort, anem ben equipats de calcat de tot. Tot i que ens hi estaríem una bona estona més entremig del paisatge àrid i feréstec, marxem, ja que el dia ja comença a decaure. De tornada cap a l’apartament, ens parem a Tao a prendre un refrigeri a base de “papas arrugas”, “mojo picon” (http://recetasderechupete.hola.com/receta-de-papas-arrugadas-con-mojo-picon/419/) i tambe formatge fregit, a més de “gofio”, un tipus de pa, tot regat amb vi blanc de l’illa... Però la sorpresa arriba quan demanem el compte. Tot i que per recomanacions ens havien dit que el lloc era barat, en no ser habituals de la parròquia, ens n’adonem que ens han ben engalipat. De tornada ens parem en un supermercat a comprar queviures per sopar i esmorzar el dia següent i ja no ens movem de l’apartament, tot cuinant, xerrant i bevent el típic ron miel (http://ronmiel.es/ ) de les Canàries!
(La imatge correspon a Caldera Blanca)








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"