LA NOIA DEL TREN, de Paula Hawkins

El tió, ben generós, entre altres coses, em va cagar el llibre “La noia del tren”, de Paula Hawkins, editat en català per La campana. Més de 450 pàgines, que me les vaig polir en menys d’una setmana. Un llibre intrigant, escrit de tal manera que el lector s’enganxa. A mode de diari, “La noia del tren” narra les experiències vital de la Rachel, la Megan i l’Anna, que s’entrecreuen de manera inesperada i inhòspita. La història té molt a veure amb el tren, des d’on la Rachel, una noia amb problemes alcohòlics espia la història d’un parell de cases del carrer Blenheim Road de Witney, en el seu trajecte diari tant d’anada com de tornada de Londres. I a partir de les seves observacions i la desaparició d’una de les tres dones, es desencadena tota la història. Una bona trama, ben teixida i intrigant. Tot i que em va enganxar, hi ha un parell de crítiques: la primera, a l’edició en català, ja que hi ha algunes faltes ortogràfiques i d’escriptura amb els pronoms. Pel que fa al contingut, personalment trobo una mica tendenciosos els estereotips que s’apliquen a Kamal Abdic, un dels personatges de la trama. Tot i aquestes discrepàncies, recomano ferventment el llibre a tothom que li agradi la intriga i tingui ganes de passar una estona ben entretinguda.