Lanzarote (del 5 al 8 de desembre de 2015), dia 2 (6 de desembre de 2015): el parc Nacional del Timanfaya i el Parc Natural dels Volcans (VI)

No obstant això, una font de l'enginyer militar Leonardo Torriani ens diu que a vegades els nadius grancanaris confeccionaven vaixells per pescar o cometre pillatge en altres illes:
feien vaixells d'arbre de drago, que cavaven sencer, i després li posaven llast de pedra, i navegaven amb rems i amb vela de palmell al voltant de les costes de l'illa; i també tenien per costum passar a Tenerife i a Fuerteventura i robar [Torriani (1590) 1978: 113]. Els aborígens canaris vivien principalment en coves naturals o en tubs volcànics, encara que també existien refugis de pedra, cabanyes i poblats en superfície, existint diferències notables en el tipus de hàbitat depenent de l'illa. Així, per exemple, en Lanzarote els habitatges, que constituïen poblats, eren generalment construïdes en pedra seca i techadas amb falsa volta, seguint un esquema constructiu similar al de les "cases profundes", documentades a la zona del Atles Mitjà. Mentre, en Gran Canària trobem tant poblats de cases construïdes en superfície, com s'observa al parc arqueològic de la Cova Pintada en Gáldar, així com habitatges en coves, ben naturals o ben llaurades en la pedra, com el cas de Ansite o Guayadeque. A les restants illes l'hàbitat més habitual era la cova natural. L'economia aborigen es va basar fonamentalment en la ramaderia, amb l'excepció de Gran Canària, on el desenvolupament de l'agricultura va ser més important. A causa de la pràctica inexistència de mamífers oriünds de Canàries, el bestiar amb què explicaven els primers illencs va ser portat des de les seves zones d'origen, en el nord d'Àfrica, i adaptat a les característiques ambientals de l'Arxipèlag. Consistia fonamentalment de cabres i un tipus d'ovella de pell llisa i sense llana, similar al tipus d'ovella que durant mil·lennis va poblar el nord d'Àfrica i que els seus descendents habiten encara avui a la zona del Sahel.La ramaderia. Revesteixi Món Guanche:http://www.mundoguanche.com/portada/articulo.php?id_articulo=134 La cabra i l'ovella van jugar un paper fonamental en la subsistència, usant-se tant la seva carn com la seva llet i mantega, així com les pells per a l'elaboració de la indumentària (vestits tipus "tamarco" i uns altres), els ossos per a una important indústria òssia (elaboració de punxons, agulles, elements decoratius, etc.) i la cornamenta (fabricació de tipus d'arades manuals). També, encara que en menor mesura, estava present el porc a les diferents illes, igual que el gos.
La agricultura era fonamentalment cerealista, conreant-se espècies de blat i ordi, així com pèsols i altres llegums. Un dels usos principals dels cereals era l'elaboració del tradicional gofio.
La subsistència a les illes es completava amb la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres; la caça d'animals, fonamentalment aus i rèptils de gran grandària; la pesca, mitjançant mètodes rudimentaris per capturar els peixos de les zones intermareales, tolls i zones de poca profunditat, així com el marisqueo, sent habitual la concentració de grans quantitats de restes de mol·luscs en diferents jaciments de Canàries. L'evidència genètica suggereix que els guanxes, que ja no existeixen com a grup ètnic aïllat, eren relacionats amb els pobles nord-africans, principalment amb els berbers. Les cròniques espanyoles difereixen en llurs descripcions sobre els nadius canaris. Els cronistes descriuen un grup de persones altes, rosses i d'ulls blaus, un d'altre d'altura mitjana i de complexió morena, i un d'altre de persones més baixes. D'acord amb els relats del segle XV, els guanxes de Tenerife eren del primer grup, alts i corpulents.

Plini el Vell, basat en els relats de Juba II de Mauritània, va escriure que quan l'arxipèlag va ser visitat pels cartaginesos sota Hannó el Navegant, era deshabitat, encara que hi van veure ruïnes de grans edificis, la qual cosa suggereix que els guanxes probablement no eren els primers habitants, si aquest relat és verídic. Atesa l'absència de qualsevol tret de l'Islam en aquest grup de persones, sembla que en estar relacionats amb els berbers, aquest hi van immigrar abans o com a resultat de la conquesta del nord-oest de l'Àfrica pels musulmans. (continuarà)
(La fotografia correspon a la vista des de dalt de la caldera al parc Natural dels Volcans)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"