Lanzarote (del 5 al 8 de desembre de 2015), dia 2 (6 de desembre de 2015): el parc Nacional del Timanfaya i el Parc Natural dels Volcans (II)

De Santa Catalina es va precipitar sobre Mazo, va incendiar i va cobrir tot el poble i va seguir el seu camí fins al mar, corrent la lava durant sis dies seguits, amb un soroll espantós i formant verdaderes cataractes. Una gran quantitat de peixos, que havien perdut la vida van surar a la superfície el mar. Ben aviat tot es va calmar i la erupció sembla que s’aturava completament. El dia 18 d’octubre, tres noves obertures es van formar immediatament sobre Santa Catalina i encara cremen, i dels orificis de les quals s’escapen denses columnes de fum espès, que s’estenen per tota l’illa, acompanyades per una gran quantitat d’escòries, sorres i cendres, que es van repartir per tots els voltants, caient de tot els punts com gotes d’aigua de pluja. Els trons i les explosions que van acompanyar a aquests fenòmens, la foscor produïda per la massa de cendres i el fum que recobria l’illa van forcar més d’una vegada als habitants de Yaiza a marxar, tornant aviat, perquè les detonacions presagiaven altres fenòmens devastadors. Fins el dia 28 d’octubre, l’acció volcànica es va continuar produint d’aquesta manera durant deu dies sencers, quan de cop, quan tot el bestiar va morir ofegat a tota la comarca per una formació de vapors pestilents que es van condensar i van caure en forma de gotes d’aigua. El dia 30 d’octubre tot estava tranquil. Dos dies després, el dia 1 de novembre, els fums i les cendres van tornar a aparèixer de manera constant fins el dia 10. Llavors va aparèixer una nova corrent que va causar pocs danys, perquè tots els voltants estaven ja cremats, arrasats o coberts de lava. El dia 27 de novembre, una altra corrent es va precipitar a una velocitat increïble fins a la vora del mar; va arribar-hi el dia 1 de desembre i va formar, enmig de les aigües, una petita illa, al voltant de la qual es van trobar molts peixos morts. El dia 16 de desembre l alava, que per aquells dies ja s’havia precipitat fins al mar, va canviar de direcció i va anar cap al sud oest, arribant fins a Chupadero, que el dia 17 ja era un gran incendi. Va arrasar de seguida la fèrtil zona d’Uga, però no es van estendre més enllà. El dia 7 de gener, el 1731, noves erupcions van trastornar totes les precedents. Corrents incandescents, acompanyades de fums molt espessos, van sortir de les obertures que s’havien format a la muntanya. Els núvols de fum, freqüentment eren travessats per brillants llamps de llum blava i vermella, seguida de violents tron, talment en les tempestes, i aquest espectacle era tant espantós com nou pels habitants que no coneixien les tempestes d’aquesta comarca. El dia 10 de gener es va veure elevar una immensa muntanya, que el mateix dia es fa esfondrar en el propi cràter, amb un soroll espantós i que va cobrir de cendra i pedres tota l’illa. Els corrents de lava cremant van anar a parar al mar. El dia 27 es va acabar l’erupció. El dia 3 de febrer, un nou conus es va aixecar, va cremar el poble de Rodero, i després d’haver arrasat tot el poble, va arribar el mar cap el dia 28. El 7 de marc, es van aixecar altres conus i la lava que en va sortir es va dirigir cap al nord, fins al mar, i va arribar a Tingafa, que va acabar completament devastada. Nous conus, acabats en cràters, es van aixecar el 20 de marc i van restar en erupció fins el dia 31 de marc. El 6 d’abril van recomençar amb més virulència i van abocar una corrent incandescent, qu es va estendre obliquament pel costat de Yaiza, sobre el camp de lava ja format. El dia 13 d’abril, dos muntanyes es van enfonsar, enmig d’un soroll espantós, i el dia 1 de maig aquest incendi volcànic semblava extingit, però es va renovar el dia 2, no gaire més lluny, aixecant-se de nou un nou turo, i una nova corrent de lava va amenaçar de nou Yaiza. (continuarà)
(La imatge correspon a una de les calderes del Parc Natural dels Volcans)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís