Lanzarote (del 5 al 8 de desembre de 2015), dia 1 (5 de desembre de 2015): de Girona a Lanzarote (I)

El dia a Girona ha estat un no parar. Acabar un munt de coses abans de poder marxar amb tranquil·litat durant quatre dies, també a un clima més favorable. Girona és un tot un caos degut al llarg cap de setmana, i tenim feina a sortir-ne direcció a l’aeroport del Prat. Però abans d’arribar-hi, fem marrada per deixar el cotxe a l’’Aparca i Vola” i anem ja cap a la terminal 2, a on no tardem pas molta estona a embarcar. Ho fem i durant el vol d'anada, suposo que esgotada després d’una setmana bastant dura, m’adormo i gairebé ja no obro ull fins que aterrem a l’aeroport de Lanzarote, situat a la ciutat d’Arrecife. El vol ha estat bastant plàcid, i el fet que hàgim estat a les primeres files fa que sortim bastant ràpid. Tot i que ja és tard quan sortim, anem a buscar el cotxe de lloguer que ja fa dies que tenim reservat i posem carretera i manta cap a buscar el lloc a on dormirem. Queda una mica lluny de l’aeroport de Lanzarote, situat a... , però anem fent xino-xano, tot i que m’acabo marejant bastant. Finalment, ja ben tard, arribem als Apartamentos Celeste (https://www.booking.com/hotel/es/apartamentos-celeste.ca.html?label=gen173nr-15CA4oggJCAlhYSARiBW5vcmVmcgV1c19wYYgBAZgBBLgBBMgBBNgBA-gBAfgBA5ICAXk;sid=b4ad35c5fbf88898934e723415a403fe;dcid=2 ; http://www.apartmentsceleste.com/es-spanish/) , situats a Costa Teguise (no sense abans algunes dificultats), a on ens ben acomodem i fem una cervesa ben fresca abans d’anar a descansar i planificar que farem durant el nostre primer dia sencer en aquesta illa volcanica. Lanzarote, tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Lanzarote; https://ca.wikipedia.org/wiki/Lanzarote ): “Lanzarote és una de les illes de l'arxipèlag de les Canàries. Juntament amb les illes de Gran Canària i Fuerteventura forma la província de Las Palmas (a la Comunitat Autònoma de les Canàries), a l'Oceà Atlàntic, davant les costes del sud del Marroc. La capital és Arrecife; port natural, i centre agrícola i industrial. La seva població és coneguda com a lanzaroteños o conejeros.
Deu el seu nom a l'italià Lancellotto Malocello, qui la visità el segle xiv. No fou conquerida fins a l'expedició de Jean de Béthencourt (1402), qui acabaria emparant-se de tot l'arxipèlag (continuarà)
(La fotografia correspon al parc natural del Timanfaya)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"