Lanzarote (del 5 al 8 de desembre de 2015), dia 2 (6 de desembre de 2015): el parc Nacional del Timanfaya i el Parc Natural dels Volcans (IV)

Es desconeixen de moment les circumstàncies en què aquesta arribada es va produir, encara que s'ha teoritzat sobre si l'arribada va poder estar motivada per l'expansió d'altres civilitzacions, com la fenícia - púnica o la llatina, a la zona de l'actual Magreb, podent tractar-se de tribus nord-africanes rebels a l'ocupació romana o bé poblacions traslladades a les illes per comerciar amb elles. Tampoc es pot descartar d'antuvi que aquestes poblacions arribessin a les Canàries amb els seus propis mitjans, si bé pogués resultar contradictori amb l'aïllament insular i el desconeixement de la navegació que pel que sembla van trobar els europeus en el moment de la conquesta de Canàries. En qualsevol cas, durant gairebé dos mil anys, els anomenats aborígens canaris van poblar les illes i van tractar d'adaptar-se a les seves particularitats mediambientals, creant amb això formes culturals i adaptatives pròpies, així com associant el seu univers religiós, social, polític i econòmic a la realitat geogràfica i natural de les illes. Aquesta evolució pròpia, que acabaria definint set cultures insulars ben diferenciades entre elles (una per illa), continuaria fins que es va produir la conquesta de Canàries, iniciada a Lanzarote el 1402 i finalitzada a Tenerife el 1496, per iniciativa de la Corona de Castella.

En l'actualitat sembla totalment acceptada la hipòtesi de l'origen berber dels primers pobladors de Canàries. Aquesta teoria s'ha vist afermada per evidències en la cultura material, que entronca als aborígens canaris amb les cultures natives nord-africanes, així com pel seu univers màgic-religiós, emparentat amb la religiositat dels antics amazigh. Des d'un punt de vista genètic, un 55% dels llinatges materns aborígens tenen els seus homòlegs més propers en el Magrib. No obstant això, aquests no inclouen a l'haplogrup O6b1, per la qual cosa l'origen concret dels primers pobladors segueix presentant certs dubtes.^[3] Una altra evidència de l'origen berber dels aborígens canaris són les restes d'escriptura, catalogada com líbico - berber (com a Garafía o el Julán), idèntiques a altres oposades a Líbia o Algèria. També les paraules recollides pels conqueridors, la toponímia o el sistema de numeració mostren un clar parentiu amb les llengües berbers amb l'idioma dels aborígens canaris (com la Pedra Zanata, una de les peces més importants de la protohistòria canària i nord-africana). Per exemple la següent llista reprodueix els numerals registrats a Gran Canària amb la seva correspondència fonètica original (indicat per -), així com la seva comparació en l'arrel proto-berber. Noti's que els nombres tenen gènere (m. i f.), formant-se el femení amb la fórmula final -yat/-at.

Per les seves característiques físiques, s'ha catalogat als aborígens canaris en dos subgrups racials: els cromanyoides, de cara més ampla i robusta i menor alçada, i els mediterranoides, de rostre més fi i recte i major talla corporal.

La colonització de les illes per nord-africans es va produir probablement en diverses migracions, a les quals va contribuir la desertització del Sàhara i l'embranzida dels establiments fenicis i romans en el nord d'Àfrica. Van importar animals domèstics (cabres, ovelles, porcs i gossos), que van canviar per complet la fràgil ecologia de les illes, i van introduir el blat, els pèsols i l'ordi.

Se sap que l'arribada dels aborígens a l'arxipèlag va provocar l'extinció d'alguns grans rèptils i mamífers insulars, com per exemple, el llangardaix gegant Lacerta goliath i la Lacerta maxima (que podia arribar a medir un metre o més) la Canariomys bravoi (rata geganta de Tenerife) i la Canariomys tamarani (rata geganta de Gran Canària). La societat aborigen canària era patriarcal i matrilineal, i estava dividida en estrats definits per la riquesa, en caps de bestiar especialment. Cada illa es dividia en territoris el rei dels quals era el guanarteme (Gran Canària) o mencey (Tenerife). El sistema de classe era també diferent en cadascuna de les illes, i només s'ha identificat clarament per als casos de Gran Canària i Tenerife, on es pot resumir amb les categories de nobles (havent-hi diverses categories dins d'aquesta) i poble. La puresa de sang entre els nobles d'alt rang era absoluta, i per arribar a ser mencey s'havia de demostrar aquesta puresa. Per al cas concret de Tenerife, segons Juan Núñez de la Peña, es distingien tres grups socials:

• Achimencey> ašimenzey, successor del mencey- noble, gentilhome
• Cichiciquitzo > šičizikkičo, 'qualitat opulenta' - servidor soldat
• Achicaxna > ašikkasnay, esquilat, qualitat humil- vilà

Noti's que els termes amb els quals s'identifiquen a les diferents categories són similars als existents en l'Europa de la Baixa Edat Mitjana. Això es deu al fet que els cronistes van extrapolar la terminologia pròpia de l'organització social de l'Europa medieval al cas insular.

Possiblement el Guanarteme o Mencey posseïa la propietat de la major part del bestiar. També es planteja la possibilitat que el mencey també posseís la propietat de les pedreres d'extracció de matèria primera per a la producció lítica. (continuarà)

(La fotografia correspon de nou al passeig amb bus pel parc Nacional del Timanfaya)