Lanzarote (del 5 al 8 de desembre de 2015), dia 2 (6 de desembre de 2015): el parc Nacional del Timanfaya i el Parc Natural dels Volcans (VIII)

El sistema de numeració mostra un clar parentiu amb les llengües berbers i les diverses variants de guanxe. Per exemple, la següent llista reprodueix els numerals registrats a Gran Canària amb la seva correspondència fonètica original (indicat per * -), així com la seva comparació en l'arrel proto-berber. Cal notar que els nombres tenen gènere (m. i f.), formant-se el femení amb la fórmula final -yat/-at. La mitologia o religió guanxe era un cos de creences que constituïen la religió pre-cristiana del poble aborigen guanxe (Illes Canàries, Espanya). Com la mitologia guanxe va ser transmesa i alterada pels conqueridors cristians, les creences, actituds i pràctiques religioses originals no es poden definir amb certesa. És clar, però, que la relativa importància dels diferents déus i dimonis va variar segons les èpoques i els llocs. La major part d'aquesta mitologia va ser transmesa oralment, i molta es va perdre. No obstant això, una mica d'ella va ser capturada i escrita pels conqueridors i erudits cristians. Pel que fa a les creences, el culte astral estava generalitzat. Al seu costat hi havia una religiositat animista que sacralitza certs llocs, fonamentalment roques i muntanyes (El Teide a Tenerife, Idafe a La Palma o Tindaya a Fuerteventura). Especialment singular era el culte als morts, practicant la momificació de cadàvers. Cal destacar també la fabricació d'ídols de fang o pedra. Aquest costum estava destinat a preservar el cos del mort mitjançant tècniques d'embalsament molt similars a les que es realitzaven en altres civilitzacions antigues. La seva finalitat, vinculada a les seves creences religioses, era protegir al cadàver i també distingir la seva rellevància social. Al contrari del que pugui semblar, la momificació no es va practicar a totes les illes, només a Tenerife i en alguns casos a Gran Canària (encara que alguns investigadors no consideren a aquestes últimes com a tal). Malgrat això indubtablement va ser a l'illa de Tenerife on la tècnica de momificació va aconseguir major perfecció,  alhora que és la més coneguda i estudiada.
Cal ressaltar que la momificació aborigen és en molts aspectes semblant a la practicada pels antics egipcis. Per preservar la corrupció en els cadàvers cuidaven molt el procés, el cos, i sobretot guardaven una especial memòria i honra als difunts. La momificació o mirlat, com la van anomenar els primers cronistes espanyols de les "illes afortunades" (Canàries), no va ser d'ús general entre la població aborigen, existint diversos processos que mostren certa gradació en la pràctica funerària que corresponen a una diferència social i econòmica entre les diferents castes de la seva societat. Lògicament les mòmies dels seus reis (Guanartemes i Menceys), eren les que rebien majors cures en la momificació. Els aborígens de Tenerife igual que els antics egipcis, guardaven a vegades les vísceres dels seus reis "menceys".
L'any 1933 va ser descoberta la major necròpoli aborigen trobada fins avui a l'Arxipèlag Canari, la necròpoli guanxe d'Uchova en el municipi de San Miguel de Abona al sud de l'illa de Tenerife. Aquest jaciment va ser saquejat gairebé íntegrament, es calculen que havien entre 74 i 60 mòmies guanxes. L'estudi d'aquesta cova funerària va revelar les particularitats dels ritus mortuoris aborígens que fins llavors es desconeixien, com la col·locació dels cadàvers i el condicionament dels seus jaços.”
I també hi ha escultures dels deus de la fertilitat d’aquella zona, totes relacionades amb la mitologia guanxe.

Tot seguit, decidim aprofitar el que ens resta de dia i anem a fer una excursió. Per dins del parc natural només se’n poden fer amb guia i cal una reserva prèvia. Però la noia d’informació ens dona alternatives, com ara visitar dues calderes properes. Així doncs, dit i fet. Agafem el cotxe i anem cap a la zona de Tinajo, ja dins del parc natural del volcans (https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_de_Los_Volcanes ) i fem l’excursió per Caldera Blanca i Calderetas (http://www.vivalanzarote.es/senderismo-en-lanzarote-volcan-caldera-blanca/ ). (Continuarà)
(La imatge correspon a la passejada pel parc Natural dels Volcans)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís