M'estimo molt el meu país, un poema de Vicent Andrés Estellés
Un poema de pell de gallina del gran poeta de Burjassot
M'ESTIME MOLT EL MEU PAÍS
Em deixaré
la pell qualsevol dia
pels seus combats i
les seues raons.
En tot allò que
millor o pitjor
he anat fent tot al
llarg dels meus dies.
Molt he estimat i
servit l'idioma:
si no ho he fet
millor és que no ho sé.
Molt he estimat les
dolces gents anònimes
i he agraït, fins i
tot, els silencis.
Hi ha clars lligams
i vinculacions
i manaments
d'idioma i cultura.
Me'l pense així
arribant al seu cim,
l'acompliment de
vàlids compromisos.
M'estime molt el meu país
Hores amargues i de
lluita pública,
púdiques hores d'un
amor invicte!
Com oblidar les
dignes mans del poble,
el comprensiu
silenci que ens unia?
Molt combatut i
molt acerbament,
he agraït algun
simple got d'aigua.
Si perseguien, si
assetjaven,
si em prohibien, si
perseverava.
Pels seus camins i
les seues batalles
he deixat moltes
coses que estimava.
M'estime molt el meu país
He retrobat, a la
boca del poble,
el sostingut conreu
de l'idioma.
Estime molt el seu
futur, enyore
l'ardent futur
d'unió combativa.
Perquè crec molt, i
molt intensament,
en un futur, ara
escric aquest llibre.
L'acabaré un dia
qualsevol
o em moriré damunt
els solcs de síl·labes.
No sóc ningú i sóc
un entre tants,
com he cantat i ho
torne a reiterar.
No ja l'amor: una
secreta fúria,
la passió per un
destí d'aloses.
Perquè crec molt i
perquè espere molt,
molt he sofert i
mai no he defallit.
Perquè he tingut la
llàntia encesa
l'obscura nit de
les desercions.
Raons de llum i
proclamacions,
Veles e vents, que
la vida segueix!
Segueix, empeny,
ens agrupa, ens convoca
i no podem
defraudar-la o deixar-la.
Fosc manament, de
la terra ens arriba,
fosc manament i
conductes d'espiga.
Com oblidar als qui
han mort en lluita,
perseverant fins el
darrer moment?
Com oblidar el
traïdor, aquell que duu
mesquí, l'estigma,
el brut senyal?
M'estime molt el meu país
Perquè he tingut
voluntat de país
i vull unit i
aqueferat un poble.
Puc ara dir, amb
castedat i amor,
perseverant, unes
poques paraules.
Molt he estimat,
certament, el passat, segles altius de poderós acer.
Molt he estimat
Muntaner a Xilvella, la intensitat declarada d'una aigua.
Molt m'he estimat
aquest país, on he trobat les veus de solidari pacte.
També he trobat
l'amor, la confiança. Però he perdut la flor de l'alegria.
Al meu capçal hi és
Ausiàs March, la fosca veu, l'impenetrable aljub.
Molt he estimat
Roig, Roís de Corella i Martorell de Vaixells i màrfegues!
(Ah Sant Vicent de braços i sermons, sor
Isabel de delicats geranis!
Aquest amor de senyal secretíssim, la joventut de Jordi de Sant Jordi!
He resseguit la seua decadència, el seu procés d'indignitat i balls.)
Molt perseguit, un
de tants, moltes gràcies, de res, manar, tinc els noms i els cognoms.
Noms i cognoms,
l'adreça, Noms i cognoms i el telèfon, Noms.
Mire aquest sol i
migdia de mar.
Em sent el cor amb
les veles obertes.
Puc ara dir, amb
castedat i amor,
perseverant, unes
poques paraules.
M'estime molt el meu país
Comentaris