Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i La Corunya (dia 4, 26 de juliol de 2015) (V)
La
torre d’Hèrcules (http://www.torredeherculesacoruna.com/;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_d%27H%C3%A8rcules
) “La Torre d'Hèrcules és
un far de 57 metres d'alçada i gairebé 1900 anys d'antiguitat situat a la costa
de la ciutat de La Corunya. Té
el privilegi de ser l'únic far romà del món que roman en funcionament. Al llarg
de la història, diverses llegendes han girat al voltant sobre la seva
construcció. La més estesa diu que Hèrcules va
arribar en barca a les costes dels voltants de la torre, i enterrà allà mateix
el cap del gegant Gerió després de derrotar-lo en combat.
El 27 de juny de 2009 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Torre d'Hèrcules va ser construïda
pels romans com a far de navegació en el segle II dC, durant els regnats dels
emperadors romans Trajà o Adrià.
Segons indica la inscripció al peu de la torre i les referències documentals
que hi ha sobre la ciutat deBrigantium (actual La Corunya)
revelen l'existència d'un far de l'època de Trajà construït, tal com indica la inscripció al peu de
l'edifici, per Gai Sevi Lupus, arquitecte d'Aeminium (actual Coimbra).
La
torre va perdre, possiblement, el seu ús marítim durant l'edat mitjana en convertir-se en fortificació arran de les
disputes entre el comte de Traba i l'arquebisbe Xelmírez que
suposà la pèrdua, entre d'altres, del mur exterior. La Història Silense situa
en les proximitats del far (Pharos
Brigantina) la batalla definitiva amb què el rei Ramir I d'Astúries
anorreà i expulsà vers l'any 844 els viquings que havien protagonitzat el
primer atac viquing a les costes de Galícia ("eodem quoque tempore classis
Normannorum nostra appulit littora: gens crudelissima nostris in finibus antea
non cognita; adversus quam, structo milite, dominus Ranimirus, iam factus rex,
consurgens, iuxta Farum
Brecantinam maximam eiusdem partem prostravit; traditisque igni navibus
numero LX, onustus predâ ad propria incolumis reducitur").
Fou
l'any 1682 quan el duc d'Uceda va
encarregar la restauració arquitectònica del conegut com a "Castelo Vello" a l'arquitecte Amaro Antune, que va construir una escala de fusta que
travessava les voltes fins a la part superior on se situen dues petites torres
per a suportar els fanals.
Durant
el regnat de Carles IV d'Espanya es
realitzà la reconstrucció completa del far. L'obra neoclàssica s'acabà l'any 1791 sota la direcció d'Eustaquio Giannini. Abans que comencés la reforma, la torre era un
cos prismàtic de base quadrada amb un exterior compost d'un mur de pedra amb
dues portes a la part baixa i finestres asimètriques que la recorrien fins al
pis superior, i una mordent helicoïdal que arribava fins a la part superior. El
seu interior conservava la vella estructura romana, però amb escales de fusta
que pertanyien a la restauració de l'edifici, harmonitzant-la en la seva
decoració amb marcs superiors de portes i finestres.
Una de
les llegendes més esteses sobre l'origen de la torre, narrada per Alfons X de Castella en un
fragment de la "Crónica General",[4] afirma que va existir un gegant anomenat Gerió,
rei de Brigantium,
que obligava els seus súbdits a donar-li la meitat de llurs béns, incloent-hi
els fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules que va
reptar Gerió a un duel que durà ininterrompudament
tres dies i tres nits. Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va
construir-hi al damunt un túmul funerari que va coronar amb una gran torxa. A
prop d'aquest sepulcre hi va fundar una ciutat amb el nom de Crunna, la primera dona que hi va
arribar. Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.
Una
altra llegenda sobre l'origen, agafada, durant el renaixement gallec, del
"Libro das invasións de Irlanda",
sosté que el rei Breogán d'Hispània va fer erigir la torre perquè el seu fill Ith pogués
veure Irlanda des de
dalt. Malgrat la voluntat de conquerir l'illa, va fracassar en el seu intent,
mentre que el seu germà Mil sí que tingué èxit. (Continuarà)
(La fotografia correspon a la vista a l'oceà des de la torre d'Hèrcules)
Comentaris