Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i La Corunya (dia 4, 26 de juliol de 2015) (V)

La torre d’Hèrcules (http://www.torredeherculesacoruna.com/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_d%27H%C3%A8rcules ) “La Torre d'Hèrcules és un far de 57 metres d'alçada i gairebé 1900 anys d'antiguitat situat a la costa de la ciutat de La Corunya. Té el privilegi de ser l'únic far romà del món que roman en funcionament. Al llarg de la història, diverses llegendes han girat al voltant sobre la seva construcció. La més estesa diu que Hèrcules va arribar en barca a les costes dels voltants de la torre, i enterrà allà mateix el cap del gegant Gerió després de derrotar-lo en combat.
El 27 de juny de 2009 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Torre d'Hèrcules va ser construïda pels romans com a far de navegació en el segle II dC, durant els regnats dels emperadors romans Trajà o Adrià. Segons indica la inscripció al peu de la torre i les referències documentals que hi ha sobre la ciutat deBrigantium (actual La Corunya) revelen l'existència d'un far de l'època de Trajà construït, tal com indica la inscripció al peu de l'edifici,  per Gai Sevi Lupus, arquitecte d'Aeminium (actual Coimbra).
La torre va perdre, possiblement, el seu ús marítim durant l'edat mitjana en convertir-se en fortificació arran de les disputes entre el comte de Traba i l'arquebisbe Xelmírez que suposà la pèrdua, entre d'altres, del mur exterior. La Història Silense situa en les proximitats del far (Pharos Brigantina) la batalla definitiva amb què el rei Ramir I d'Astúries anorreà i expulsà vers l'any 844 els viquings que havien protagonitzat el primer atac viquing a les costes de Galícia ("eodem quoque tempore classis Normannorum nostra appulit littora: gens crudelissima nostris in finibus antea non cognita; adversus quam, structo milite, dominus Ranimirus, iam factus rex, consurgens, iuxta Farum Brecantinam maximam eiusdem partem prostravit; traditisque igni navibus numero LX, onustus predâ ad propria incolumis reducitur").
Fou l'any 1682 quan el duc d'Uceda va encarregar la restauració arquitectònica del conegut com a "Castelo Vello" a l'arquitecte Amaro Antune, que va construir una escala de fusta que travessava les voltes fins a la part superior on se situen dues petites torres per a suportar els fanals.
Durant el regnat de Carles IV d'Espanya es realitzà la reconstrucció completa del far. L'obra neoclàssica s'acabà l'any 1791 sota la direcció d'Eustaquio Giannini. Abans que comencés la reforma, la torre era un cos prismàtic de base quadrada amb un exterior compost d'un mur de pedra amb dues portes a la part baixa i finestres asimètriques que la recorrien fins al pis superior, i una mordent helicoïdal que arribava fins a la part superior. El seu interior conservava la vella estructura romana, però amb escales de fusta que pertanyien a la restauració de l'edifici, harmonitzant-la en la seva decoració amb marcs superiors de portes i finestres.
Entre l'any 1992 i 1994 es dugueren a terme unes excavacions arqueològiques en el recinte.
Una de les llegendes més esteses sobre l'origen de la torre, narrada per Alfons X de Castella en un fragment de la "Crónica General",[4] afirma que va existir un gegant anomenat Gerió, rei de Brigantium, que obligava els seus súbdits a donar-li la meitat de llurs béns, incloent-hi els fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules que va reptar Gerió a un duel que durà ininterrompudament tres dies i tres nits. Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir-hi al damunt un túmul funerari que va coronar amb una gran torxa. A prop d'aquest sepulcre hi va fundar una ciutat amb el nom de Crunna, la primera dona que hi va arribar. Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.

Una altra llegenda sobre l'origen, agafada, durant el renaixement gallec, del "Libro das invasións de Irlanda", sosté que el rei Breogán d'Hispània va fer erigir la torre perquè el seu fill Ith pogués veure Irlanda des de dalt. Malgrat la voluntat de conquerir l'illa, va fracassar en el seu intent, mentre que el seu germà Mil sí que tingué èxit. (Continuarà)
(La fotografia correspon a la vista a l'oceà des de la torre d'Hèrcules)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"