Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i La Corunya (dia 4, 26 de juliol de 2015) (III)

Durant el regnat d'Alfons III d'Astúries, davant del nombre creixent de pelegrins i de les petites dimensions de l'església, es va decidir la construcció d'una altra de preromànica més àmplia que l'anterior. Es va realitzar amb una planta de tres naus, quedant íntegrament, en el seu presbiteri, l'antiga església. No es van tocar les sepultures de Sant Jaume i els seus deixebles, a la capçalera central es va col·locar l'altar dedicat a Sant Salvador i a les absidioles laterals, a la dreta l'altar de Sant Pere i a l'esquerra el de Sant Joan. La consagració, amb gran ostentació, va tenir lloc al maig de 899 amb l'assistència de «la família reial, 17 bisbes, 14 nobles i més personatges». En un llibre de pergamí de la catedral es conserva l'escriptura de donació per part del rei Alfons III d'Astúries.

A l'estiu del 997 va atacar Santiago de Compostel·la Almansor, el califa de Còrdova, després que, veient les seves intencions, el bisbe Pedro de Mezonzo evacués la ciutat. Almansor i les seves hosts musulmanes van cremar el temple preromànic dedicat a Sant Jaume, respectant el sepulcre. Això va permetre la continuïtat del Camí de Sant Jaume. Cap a l'any 1000 el temple fou reconstruït pel bisbe Pedro de Mezonzo.

El temple del segle X també va resultar insuficient per a les nombroses peregrinacions que acudien a Sant Jaume de Compostel·la. Sota l'impuls del rei Alfons VI de Castella i del bisbe Diego Peláez es va començar l'obra de la gran catedral romànica l'any 1075, a càrrec dels mestres d'obra Bernardo el Vell i el seu ajudant Galperinus Robertus amb mig centenar de picapedrers segons el Còdex Calixtinus. El bisbe Diego Peláez va ser destituït el 1088, parant-se les obres durant algun temps.

Cinc anys més tard, les obres estaven en marxa, impulsades per l'acabat d'anomenar administrador de la diòcesi, Diego Gelmírez, amb el suport del nou bisbe Dalmacio i Ramon de Borgonya. El 1101 abandonà la ciutat de Compostel·la el Maestro Esteban deixant completades les capelles del deambulatori i començades les obres de la porta de les Platerias. Des d'aquest moment, es van continuar amb regularitat els treballs, durant les dues primeres dècades del segle XII es van rematar els treballs dels braços del creuer el 1111, fins a la col·locació de l'última pedra, que, si atenem les indicacions del Codex Calixtinus, va haver de tenir lloc el 1122. Diego Gelmírez va ser anomenat bisbe el 1100 i primer arquebisbe de Compostel·la el 1120 fou la figura més important en la tasca d'impulsar l'activitat constructora a Santiago. Encara que hi va haver diverses aturades en la seva construcció, la gran quantitat d'almoines aconseguides, va fer possible la seva tornada al culte i la seva consagració el 1128. L'any 1140 s'havien cobert sis trams de les naus, el Maestro Mateo es va fer càrrec de la direcció d'obres el 1168 quan va començar el pòrtic de la Glòria i encara que van continuar les obres fins part del segle XIII, es va consagrar la catedral definitivament el 1211.

Aproximadament des de 813, la notícia de la troballa de les relíquies de l'apòstol s'estén per tota l'Europa cristiana i sota la protecció del rei Alfons II d'Astúries, molt aviat, els pelegrins comencen a arribar al lloc, el denominat Campus Stellae, que degenerarà en el terme Compostel·la i que es va convertir progressivament en un centre de pelegrinatge amb la fundació d'un convent i diversos hostalatges a la mateixa ciutat. L'any 850 Godescalc, bisbe francès de Le Puy va pelegrinar al sepulcre i és considerat com el primer pelegrí estranger documentat.

Religiosos vinculats a Cluny van elaborar el Còdex Calixtinus i la Història Compostel·lana per l'arquebisbe Diego Gelmírez i els reispeninsulars van afavorir en tot el possible la constitució i projecció d'una xarxa de monestirs cluniacencs al nord de la Península i singularment prop del Camí de Sant Jaume, aconseguint amb això grans edificacions en estil romànic. El privilegi concedit, i confirmat pel papa Alexandre III, consisteix en el fet que l'any que el 25 de juliol, festa de Sant Jaume el Major, cau en diumenge es podrien guanyar a l'església de Compostel·la les mateixes gràcies que es donaven a Roma els anys jubilars, que allà acostumen a coincidir cada 25 anys. Es tracta de la butlla de concessió més antiga que es conserva, la Regis aeterni, datada el 1179. En aquesta butlla es confirma un privilegi donat pel papa Calixt II (1118-1124).

Després del segle XIV, es van produir moltes convulsions socials a Europa que desvien als pelegrins cap a altres destins. D'altra banda, la Reconquesta desplaça tota l'atenció econòmica i governamental dels regnes espanyols cap al sud. El cisma d'Occident el1378 agreuja i divideix la cristiandat. El segle XV tampoc no va ajudar a la seva revitalització, ple d'esdeveniments desagradables al vell continent: guerres, fam, pesta i males collites. Així i tot, molts creients continuaven acudint fins a la tomba de l'apòstol per complir la seva penitència però, posteriorment, el Camí va anar caient a l'oblit: després de l'Edat mitjana i Moderna, el Camí va anar perdent importància. Des de l'Any Sant de 1993, el govern autònom gallec va decidir de potenciar el seu valor enfocat a un recurs turístic, obrint-lo a persones amb el perfil del pelegrí religiós tradicional; d'aquesta manera es va llançar una gran campanya de publicitat per al Compostel·là d'aquell any: «Xacobeo 93». Gràcies a aquest pla es van restaurar trams de la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Es va aconseguir la col·laboració de les comunitats autònomes per les quals travessa el Camí de Sant Jaume. El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i d'altres senyals. El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. (continuarà)

(La foto correspon a l'interior de la catedral de Santiago)