Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Fisterra a Compostel·la (dia 3, 25 de juliol de 2015) (II)

Quan ens llevem, però, hi penso poc. Més aviat em dedico a contemplar l’Atlàntic, bell i calmat, des del balconet de l’habitació de l’hotel. I vinga, una dutxa reparadora i a baixar al port a esmorzar en una terrasseta. Mentre ho fem, s’acosta un senyor que molt de nacionalista, precisament, no té, però ens fem l’orni i acabem d’esmorzar abans de desfer el camí fet el dia anterior i retornar a Compostel·la. El primer que fem és anar a la pensió que tenim reservada, l’hostatgeria “Via Lucis” (https://www.booking.com/hotel/es/hospederaa-campus-stellae.es.html?aid=304142;label=postbooking_confemail;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=4;dist=0&sb_price_type=total&type=total& ), que no és més que una mena de convent reconvertit per peregrins i visitants. La veritat és que el lloc és molt auster i molt religiós. Està situat al campus sud de la Universitat i no queda lluny del centre de la ciutat, a uns 10 minuts a peu. Un cop fets els tràmits pertinents, marxem cap a la manifestació en motiu del dia de la pàtria gallega. Compostel·la està de festa i passem enmig d’atraccions i també de parcs; en un hi ha una gran estàtua de Rosalía de Castro. Finalment, arribem a la zona a on  comença la manifestació i ens hi unim. També compro algunes samarretes; n’hi ha una especialment que m’agrada, en la qual es veu una sirena, que és l’escut proposat per Castelao per Galícia (https://es.wikipedia.org/wiki/Escudo_de_Galicia ) i que porta la inscripció “Denantes mortos que escravos”. Seguim la manifestació i aquesta acaba a una plaça, a on hi ha nombrosos parlaments, amanits amb música i reivindicació, davall un sol que crema la closca. Es parla de moltes coses, des de la llengua fins a la llet de vaca i passant per la problemàtica dels immigrants gallecs (que són moltíssims a l’exili) que volen retornar a la seva mare terra i que tenen problemes burocràtics. També s’escolten crits d’”independència” i de “Galiza ceibe”. Després d’una estona, acabem marxant i anem a un parlament de l’històric direigent gallec, Xosé Manuel Beiras (https://ca.wikipedia.org/wiki/Xos%C3%A9_Manuel_Beiras) . Un cop acabat l’acte i després d’haver-lo saludat, marxem cap a un cèntric bar, a dinem a base de tapes, cervesa i vi. ( Continuarà)
(La imatge correspon a la manifestació en motiu del dia de la pàtria gallega)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís