ESTIMO

ESTIMO

                                                       

Estimo el teu caminar distret,

les teves pupil·les rere els vidres,

aquests ulls de mel cristal·lina.

Estimo les mans rugoses del teu treballar,

folrades de la terra que t’ha vist créixer,

dolçament endurides,

que regalen les carícies més tendres,

i els orgasmes més excitants.

Estimo el teu respirar sonor,

compassat, quan el dia desperta

i la son m’ha abandonat,

mentre els teus cabells em fan pessigolles,

sota la barbeta i els peus adormits

s’entrellacen amb els meus.

Estimo aquell somriure versàtil,

metamorfosi constant,

que tant aviat és tendresa,

humor,  sornegueria o foll desig.

Estimo la tendresa dels teus gestos,

la fermesa dels teus anhels,

la convicció dels teus pensaments.

Estimo més enllà d’aquest cos.

Estimo més enllà d’aquests ulls.

Estimo més enllà del pensament i l’ànima.

Estimo,  senzillament,  la vida.

I la vida ets tu.