Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i La Corunya (dia 4, 26 de juliol de 2015) (IV)

El sender de gran recorregut (GR) es divideix en trams pensats per a caminades de més de dues jornades. Unes marques de pintura blanca i vermella van guiant al caminant. Els pelegrins que arriben a Santiago de Compostel·la han de mostrar «la credencial» del camí, que demostrarà que l'han recorregut i s'han allotjat als llocs que aquesta mostra. («La credencial» és una llibreta de paper que es pot obtenir en alguns albergs i esglésies, la finalitat de les quals és el seu segellament un parell de vegades al dia). «La compostel·la» és un certificat expedit per les autoritats eclesiàstiques i donat als pelegrins quan acaben el seu recorregut a la catedral de Santiago. Per guanyar-la es necessita haver recorregut un mínim de 100 quilòmetres a peu (200 km si es va en bicicleta o a cavall). A l'Edat mitjana, «la compostel·la» era una mena d'indulgència, que permetia de reduir a la meitat el temps de l'ànima al purgatori. Malgrat tot, si aquesta havia estat obtinguda en un any sant compostel·là, s'obtenia la indulgència plenària.
Són nombroses les rutes de pelegrinatge compostel·là que al llarg dels segles han anat creant-se. A Espanya s'inicia en els ports de Somport (via de Tolosa) o de Roncesvalles(Navarra). Encara que els camins pels quals arriben els fidels a Santiago són molt nombrosos, un dels recorreguts més conegut, és el «Camí francès». Es tracta a més a més d'un camí viu al qual van sumant-se d'altres rutes que els nous i moderns pelegrins van forjant cada any, aprofitant els traçats històrics als quals afegeixen noves rutes de singular encant. Els pelegrins van en augment any rere any”.
 Aprofitem i entrem dins, a on hi ha un munt de peregrins; no m’agrada gens, però, el guirigall que hi ha dins del temple. Sembla més un mercat que no un lloc de culte! També tinc ocasió de poder veure en directe el famós Botafumeiro, “El botafumeiro és un immens encenser de llautó banyat en argent, que pesa 62 kg buit i mesura 1,60 m d'alçada. El botafumeiro anterior pesava 60 kg, però el 2006 es va afegir un bany d'argent que ha augmentat la seva massa fins al pes actual de 62 kg. La corda que ho suspèn, lligada al creuer de la catedral, és ara d'un material sintètic, que mesura 65 metres, és de 5 cm de diàmetre i pesa 90 kg. Anteriorment les cordes estaven fetes de cànem o espart. El botafumeiro s'omple primer amb uns 40 kg de carbó i encens, que supera en els 100 kg al principi dels seus moviments. Després es lliga amb forts nusos a una llarga corda que va al sostre de l'edifici, al creuer, i es desplaça mitjançant un mecanisme de politges per la nau de l'església. Per aconseguir-ho, un grup de vuit homes, anomenats tiraboleiros, empenyen primer per posar-ho en moviment, i després tiren d'un cap de la corda, per anar aconseguint velocitat. El moviment del botafumeiropot arribar a 68 km/h en el seu desplaçament pel creuer de la catedral, des de la porta de l'Azabachería a la porta de les Platerías, descrivint un arc de 65 metres i una altura màxima de 21 metres (un angle de 82°). Per arribar a aquesta altura màxima es necessiten 17 recorreguts complets. La tradició diu que l'ús del botafumeiro o encenser a la catedral de Santiago va començar al segle XI, i va ser pensat per perfumar el temple i treure la mala olor que deixaven els pelegrins, cansats, bruts i molts d'ells malalts. L'any 1200 es va modificar el sistema inicial de politges per un sistema de rodolaments que permetia el desplaçament lateral, amb el qual el botafumeiro podia recórrer uns 150 cm, que era la distància que permetia la corda. El rei Lluís XI de França el1400 va donar a la catedral una suma de diners per reemplaçar l'encenser medieval, que no va tenir lloc fins al 1554. El mecanisme del rodolament actual delbotafumeiro es va instal·lar el 1604. El nou botafumeiro va ser realitzat completament en argent, robant-ho les tropes de Napoleó a l'abril del 1809. Reemplaçat per l'actual que va ser creat per l'orfebre José Losada el 1851.  Una prova de la importància simbòlica del botafumeiro és el disseny de les monedes de 5 pessetes amb un gravat de l'encenser compostel·là, l'any 1993.”

Finalment, sortim i aprofitem per comprar pa, ja que el pa gallec té bona premsa, i agafem el cotxe; el proper destí és La Corunya (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Corunya ); hi anem, de nou, sense haver d’agafar autopistes. Un cop allí, la veritat és que no visitem gaire la ciutat. El primer i únic lloc que visitarem és la torre d’Hèrcules, que tot i ser de l’època romana, avui en dia encara funciona com a far. La zona està molt ben arreglada i la vista que s’ofereix a l’oceà, bellíssima. A més, hi ha un petit camí de ronda que voreja la torre. El lloc és tranquil i hi passem una bona estona, tot i que no entrem a la torre. (Continuarà)
(La imatge correspon a la torre d'Hèrcules amb l'estàtua de Breogan en primer terme)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís