Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Fisterra a Compostel·la (dia 3, 25 de juliol de 2015) (I)

Avui és el dia de la pàtria gallega (https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_Nacional_de_Gal%C3%ADcia ): “El Dia Nacional de Galícia (en gallec: Día Nacional de Galicia) o Dia de la Pàtria Gallega (Día da Patria Galega) és la festa nacional de Galícia segons decret de la Xunta de Galícia de 1979. Es celebra el dia 25 de juliol, coincidint amb la festivitat de l'apòstol Sant Jaume el Major (Santiago). Els orígens d'aquesta celebració es remunten a 1919, any en què s'ajunten a Santiago de Compostel·la les Irmandades da Fala, que acorden celebrar el Dia Nacional de Galícia el 25 de juliol de l'any següent.
Durant la dictadura franquista, les societats gallegues en l'emigració continuen aquesta convocatòria, i a Galícia, el galleguisme es concentra al voltant de la tradicional missa per Rosalía de Castro a l'església de San Domingos de Bonaval, a Santiago. A més, durant aquesta època el dia s'institucionalitza com a festa oficial a tota Espanya, sota el nom de Dia del Patró d'Espanya, amb un marcat caràcter religiós, encara que després de la transició, algunes comunitats autònomes solen moure aquest festiu a altres dies de l'any. En els anys seixanta, amb l'aparició del Partit Socialista Gallec (PSG) i la Unión do Povo Galego (UPG) es tornen a realitzar actes clandestins per commemorar el "Dia de Galícia".

Durant la dècada dels setanta, els actes acabaven amb forts enfrontaments amb la policia franquista, i amb l'entrada en la democràcia es van seguir prohibint les manifestacions de la AN-PG (Asemblea Nacional-Popular Galega) i BN-PG, orígens de l'actual Bloc Nacionalista Gallec. Fins a mitjans dels anys vuitanta no es va permetre la manifestació del "Dia de la Pàtria" amb normalitat democràtica, sent avui l'acte més multitudinari de totes les celebracions que tenen lloc el 25 de juliol a la capital gallega. Actualment els diferents partits nacionalistes de Galícia continuen convocant manifestacions per a aquest dia, sota la denominació de "Día da Patria", en què realitzen reflexions sobre la situació política gallega”. (continuarà)
(La fotografia correspon a la sortida del sol a Fisterra)



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació