Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Compostel·la a Girona (dia 5, 27 de juliol de 2015) (I)

De nou, ens llevem ben d’hora ben d’hora. No tenim gaire temps de fer res: recollir les coses i posar-nos en marxa direcció a l’aeroport de Compostel·la. Abans, però, ens hem de parar a retornar el cotxe de lloguer i em revé, de nou, l’emprenyada per l’estafa de Goldcar. En fi, només queda queixar-se, que així ho farem. Arribem a l’aeroport i ja queden els tràmits preceptius de passar els controls de seguretat i embarcar; com que estic cansada, no em costarà gens ni mica aclucar els ulls. De fet, mentre m’endormisco, penso que no més he fet un petit tastet de Galícia i que encara em queda molt per descobrir d’aquesta terra misteriosa i ancestral. Un fet que m’ha cridat l’atenció és que hi ha gent que parla gallec, però malauradament, l’ús de la llengua no està gaire normalitzat (http://www.observatoriodalinguagalega.org/lg-ca_ES.php; https://ca.wikipedia.org/wiki/Gallec) ; “El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia. Ve del galaico-portuguès, llengua medieval que va evolucionar secularment a Galícia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portuguès. Constitueix un romanç autònom per a les autoritats lingüístiques oficials a Galícia, emparentat amb el portuguès, mentre per a altres lingüistes encara avui és una variant co-dialectal del diasistema lingüístic gallec-portuguès, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al món, com al Brasil, a Moçambic o a Angola. Al capdavall el gallec i el portuguès vénen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de Gallaecia.  El gallec i el portuguès vénen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de Gallaecia. Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'estàndard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, existeixen corrents reintegracionistes i lusistes que defensen l'homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoquen per un acostament gramàtic i ortogràfic de tots dos estàndards o cap a la plena adopció de la forma culta del portuguès europeu.

El primer document en gallec s'ha trobat recentment i data de 1228. Es tracta del Foro do bo burgo de Castro Caldelas, fur atorgat pel rei Alfons IX a la vila d'Allariz, a la província d'Ourense. Durant l'edat mitjana, fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, puix que escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves "Cantigas de Santa María".

El galaico-portuguès tingué gairebé 700 anys d'existència oficial i plena, però les desfetes que patí la noblesa gallega en prendre partit per faccions perdedores a les guerres de poder, al final del segle XIV i al començament del segle XV enceten una nova etapa: Os Séculos Escuros (Els Segles Foscos). Durant aquest temps, simultàniament a la introducció d'una noblesa i dominació castellanes a Galícia, comença l'opressió i la desaparició pública, oficial, literària i religiosa del gallec. El portuguès, del seu costat, guanyà durant aquest període la protecció i el desenvolupament lliure, puix que Portugal fou l'únic territori hispànic que romangué pràcticament lliure del domini castellà. (continuarà)

(La fotografia correspon a una de les coves d'As Catédrais)