“El nom de la rosa”, d’Umberto Eco

Aquest proppassat mes d’agost, enmig d’un viatge lluny de la terra que em va veure néixer, vaig passar hores mortes llegint “El nom de la rosa”, d’Umberto Eco, en la seva edició de “La butxaca”. Un llibre genial, d’aquells que et mantenen en tensió, amb ganes d’anar descobrint com es descabdella la història. Una intriga molt ben ambientada en l´època medieval, molt ben documentada i una història molt ben treballada. De totes maneres, en l’edició llegida, hi ha bastantes faltes d’ortografia i trobo a faltar, per gent que no sap llatí, com jo, una traducció dels paràgrafs en aquesta llengua. És un llibre que entretén, molt ben treballat i escrit, però en alguns moments, pels forans en certes disciplines de la història medieval, pot resultar poc entenedor i fins i tot feixuc, però el fet que es narri una història, podríem qualificar de policíaca, fa que no s’abandoni la lectura del llibre, ans el contrari. Una novel·la narra una època que segurament ha marcat el destí de la història, i del qual, n’he après molt. Un relat a mig camí entre una classe d’història magistral i una novel·la del més pur estil Àgata Christie! Un clàssic, vaja, que té ben bé raó de ser-ho!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís