Hawaii, dia 6 (18 de març de 2014): Maui (i III)




Una de les altres illes properes a Maui es Molokai. Tal i com s’explica a http://ca.wikipedia.org/wiki/Molokai ( http://en.wikipedia.org/wiki/Molokai)  Molokai (oficialment en hawaià Molokaʻi) és una de les illes Hawaii. Està situada a 40 km a l'est d'Oahu, separada pel canal Ka-iwi, i al nord de Lanai, separada pel canal Kalohi. Administrativament Molokai depèn del Comtat de Maui, excepte la península de Kalaupapa que forma el Comtat de Kalawao.
L'illa està formada per dos volcans, coneguts com a East Molokaʻi i West Molokaʻi. La superfície total és de 673,44 km². L'altitud màxima és Kamakou a l'East Molokaʻi amb 1.515 m sobre el nivell del mar.
La meitat de la població és d'ascendència hawaiana. La població total al cens del 2000 era de 7.404 habitants. L'única ciutat de l'illa és Kaunakakai, amb un port. L'aeroport és a West Molokaʻi. La platja de Pāpōhaku, a la costa oest de l'illa, és la més llarga de les illes Hawaii.” A més, aquesta illa va ser una leproseria durant molts anys.
Finalment, l’altra illa propera a Maui és Kahoolawe (http://ca.wikipedia.org/wiki/Kahoolawe; http://en.wikipedia.org/wiki/Kahoolawe ). És l’illa més petita de les vuit grans illes que formen l’arxipèlag de  Hawaii i no té població permanent. Una cosa que em crida l’atenció és que a aquestes tres illes és fàcil arribar-hi des de Maui amb vaixell.
Al cap d’una estoneta de trajecte arribem a una gran platja, que a mi em recorda molt la zona del Maremàgnum de Barcelona. Allí tenim una estona lliure i aprofito per fer el meu primer bany al Pacífic en aquesta ocasió. L’aigua no és freda, però les onades són força violentes. Després del petit bany a la zona de Lahaina, que va ser fins i tot la capital de Hawaii entre 1820 i 1845 (http://en.wikipedia.org/wiki/Lahaina,_Hawaii; , ja només ens queda una última parada, que la farem a Old Lahaina Luau. Allí, durant el trajecte, la guia ens mostra el banc a on es va gravar una escena de la pel·lícula Forrest Gump (http://ca.wikipedia.org/wiki/Forrest_Gump) . Ens deixa una estona lliure per continuar passejant per la part vella. La ciutat es mostra gairebé igual de com era un segle enrere. Cases velles però molt autèntiques i bastanta gent passejant són el paisatge que observem. La guia s’acomiada de nosaltres i ens diu que ja tornarem a l’aeroport amb tot el grup. Aprofitem l’estona lliure per passejar una miqueta, veure platges paradisíaques a l’horitzó i gaudir del sol. També podem veure un banià gegant, que ocupa gairebé tota una plaça! Una cosa que em crida també poderosament l’atenció és la Hauola Stone, una pedra al mar que servia per tal que les dones hi donessin a llum i que té forma de cadira (http://traveltoparadise.com/oahu/hawaiis-ancient-birthing-stones/) . Molta cosa més ja no tenim temps de fer. Pugem al bus i retornem a l’aeroport, a on hem d’agafar un nou vol que ens portarà a Honolulu. Després de molta estona de cua, embarquem i el vol també es fa molt curt. De nou a Honolulu, ens espera una guia, de nou amb un anglès molt paupèrrim, que ens porta a l’hotel, al Ramada Plaza Waikiki (http://www.ramada.com/hotels/hawaii/honolulu/ramada-plaza-waikiki/hotel-overview). Allí deixem les coses, descansem un xic i anem a passejar i a sopar. De nou, repetim a la Cheesecake factory. I amb la panxa plena, poc més que anar a descansar, que tal i com ens ha avisat la guia, caldrà llevar-nos ben aviat!
I per a la propera vegada que visiti Maui em quedaran, entre moltes altres coses, visitar la famosa carretera a Hana i visitar amb més profunditat aquesta illa i la dels voltants. De fet, marxo amb la sensació que m’ha quedat molt per conèixer a Maui...
(La fotografia correspon a la cadia "Hauola Stone") 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís