Hawaii, dia 8 (20 de març de 2014): Hanauma bay i retorn cap a Filadèlfia (I)



Ens llevem d’hora. He dormit molt poc; m’he desvetllat un bon grapat de vegades. Recollim les coses i deixem les maletes a l’hotel, ja que ens les deixen guardar. I marxem a buscar el bus número 22; hem de caminar uns deu minuts des de l’hotel, però el que ens espera val la pena! El bus 22, altrament anomenat “Beach Bus” marxa de la zona de Waikiki i per només 2.5$ et porta a un lloc que el dia anterior em va deixar impressionada: la badia de Hanauma (http://www.hanauma-bay-hawaii.com; http://en.wikipedia.org/wiki/Hanauma_Bay/). Aquest bell indret és reserva marina des de 1957. A partir de les vuit del matí surt un bus aproximadament cada hora i et porta a lloc. El trajecte dura aproximadament uns 40 minuts i es passa per davant del Diamond Head. Hi pugen molts turistes i també gent que va a treballar a les cases dels rics que vam veure el dia abans. Aquest bus, el 22, funciona cada dia menys dimarts, ja que la badia està tancada al públic. Els busos són gairebé cada hora. Un cop arribem a la fantàstica badia, ens hem d’esperar una estona tot fent cua. I és que entrar-hi no és del tot senzill; cal pagar 7.5$ per estar-hi tot el dia. De totes maneres, els hawaiians i algunes altres persones n’estan exemptes. Fem la cua, paguem... i encara no podem anar a la platja, ja que primer cal que mirem un vídeo. Ens fan passar a una sala i allí veiem un reportatge que explica com es va formar la badia de Hanauma: és en realitat un cràter volcànic que es va obrir al mar i ha deixat un indret únic i esplèndid.
En el vídeo també es conta que és una reserva marina molt important i es donen un seguit de recomanacions a la gent per tal de preservar la flora i la fauna que hi ha. Per exemple, es recomana no trepitjar gaire les roques per no fer malbé el corall, no embrutar, etc. 
(La fotografia correspon a la badia de Hanauma, vista des del mirador) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís