Hawaii, dia 3 (15 de març de 2014): Hilo



Ens llevem de bon matí ; la tempesta ha donat pas a un bon dia, assolellat. Baixem a esmorzar a fora del hostel. El menú és senzill però bo: papaia, torrades, cafè, mantega i melmelada. Mentre esmorzem, prop d’on estem, podem veure Geeckos! (http://en.wikipedia.org/wiki/Gecko) . Quan ja hem agafat de nou energies, ens posem en marxa. Anem passejant per tota la zona marítima, el “downtown” de Hilo; acabem al mercat setmanal que fan allí, el Farm’s Market (http://www.hilofarmersmarket.com/ ). Està molt i molt ple de gent i s’hi troben tot tipus de menges i begudes: papaies, plàtans, una munió de sucs i també parades de roba (no falten per enlloc les camises hawaiianes) i de regals. Hi passen embadalides tot el matí fins a l’hora de dinar.  Abans d’anar a dinar aprofitem per entrar al museu marítim, que acaben de reinaugurar. A dins hi ha com un petit aquari i molta gent. Cal recordar que Hilo va ser arrasada per un tsunami el 1960 (http://www.hawaiihistory.org/index.cfm?fuseaction=ig.page&pageid=36 ). També hi ha un museu del tsunami a la ciutat (http://www.tsunami.org/). Anem a dinar a un lloc que en els propers àpats repetirem: el Pesto (http://cafepesto.com/), un bar restaurant amb un bona carta i una bona relació qualitat/preu. Després d’omplir l’estómac, anem al hostel a recollir les coses. El matí assolellat deixa pas a una tarda més aviat grisa i plujosa. De fet, ens hem d’esperar una estona al hostel abans d’anar a peu cap a la propera destinació del dia, un hotel que ja entra dins del preu del tour que farem per l’illa amb www.tours4fun.com . Caminem un bon tros, més de 3 o 4 km fins arribar al Naniloa hotel (http://www.naniloavolcanoesresorthilo.com/index.htm?lbl=ggl-en&gclid=CLvC1Nn4rb0CFYWWtAod7DIABwI) , com una mena de resort a tocar del mar i que té davant mateix la Coconut Island (http://www.bigislandhawaiitravelguide.com/places/beaches/coconut-island-park.html) . També molt a prop de l’hotel s’hi troben uns jardins japonesos espectaculars, que val la pena visitar, els Liliuokalani Park and Gardens (http://en.wikipedia.org/wiki/Liliuokalani_Park_and_Gardens)
Una altra cosa que també em crida l’atenció és la gran quantitat que hi ha d’uns grans arbres, els banyan (http://en.wikipedia.org/wiki/Banyan) o banià en català, amb múltiples branques i que trobarem a tot arreu.
 Mentre hi anem quedem una mica molles, però finalment hi arribem. Una vegada instal·lades, aprofitem l’avinentesa que hi ha “happy hour” de còctels en un bar proper i n’anem a fer un. Tot seguit, tot i que només són quarts de set de la tarda i ja és ben fosc, ens decidim a tornar al “downtown” i anem a fer uns “nachos” en un restaurant mexicà. De tornada a l’hotel ens agafa una bona remullada i quedem com dos ànecs... I el dia ja no dóna per gaire més que escoltar com cau la pluja...
(La fotografia correspon a un Geecko que vam veure tot esmorzant a Hilo) 
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació