Hawaii, dia 7 (19 de març de 2014): Pearl Harbor i petita visita a l’illa de Oahu (i IV)
Anem
tirant i ens parem a un lloc que em deixa esmaperduda: la Hanauma Bay, la badia
de Hanauma (http://www.hanauma-bay-hawaii.com/). El paisatge és de pell de gallina!! Desgraciadament, no hi estem gaire; m’adono,
però, que voltant per allí hi tenen galls i gallines. Ben curiós tot plegat.
Continuem el periple i el paisatge que veiem, segurament influït per el
fantàstic dia que fa, és preciós! Mar i muntanya, muntanya i mar es donen la
mà. Verds i blaus, blaus i verds, un conjunció màgica i bella. Ens parem a un
altre punt, concretament a Halona Blowhole (http://en.wikipedia.org/wiki/Halona_Blowhole).
Allí coneixem un simpàtic noi alemany que explica que treballa per la marina i
que està passant uns dies de vacances. És simpàtic, però el guia ens mana la
pressa i hem de marxar altra volta. Continuem una estona més, servidora
embadalida amb el paisatge, fins que arribem a un altre lloc que em deixarà
petja: el Makapu’pu point (http://en.wikipedia.org/wiki/Makapu%CA%BBu
). La vista al mar és bellíssima, veure com espeteguen les ones contra les
roques i els surfistes gaudint d’allò més. També hi ha un noi que fa parapent i
que encara fa més entretingut el paisatge. Tornem a enfilar al bus i el guia
ens explica unes quantes coses interessants. Passem per davant d’una presó i
ens conta que hi ha molt poca violència i criminalitat a Hawaii; si no ho
entenc malament, és l’única presó que hi ha en tot l’arxipèlag! Un altre fet interessant és que la zona per
on passem, la costa de Windward (http://www.gohawaii.com/oahu/regions-neighborhoods/windward-oahu),
s’està retornant als indígenes. De fet, totes les terres que els hi van ser
expropiades se’ls hi estan retornant i en aquella zona només hi estan
autoritzats a viure els nadius. També se’ls hi ha facilitat les condicions de
vida, de manera que tenen sanitat i educació de manera gratuïta. Per sort, la
terra torna a qui la treballa. Això ha millorat molt des de que Barack Obama és
el president dels EUA. I és que Obama és oriünd de Hawaii. I no passem gaire
lluny del poble que el va veure néixer i créixer sota la tutela de la seva
àvia, i del qual no recordo el nom. Continuem el camí i enfilem per una
carretera, de les primeres més grans que es van construir a l’illa, que ens ha
de menar de nou a Honolulu. Pel camí, però, farem la penúltima parada: el Nu’uanu Pali (http://en.wikipedia.org/wiki/Nu%E2%80%98uanu_Pali)
. Al capdamunt del penya-segat hi ha una vista fantàstica de nou, a la costa de
Windward. Hi fa molt de vent, però val la pena. A més, des d’aquell penya-segat
conta la història que hi feien tirar els guerrers durant la batalla qui hi
tingué lloc (http://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Nu%CA%BBuanu)
; aquesta batalla fou clau per tal que el rei Kamehameha reunifiqués el Hawaii.
Els guerres de Oahu van quedar atrapats entre l’abisme i els tropes de
Kamehameha i es van llançar al buit...
Tampoc ens
hi entretenim gaire estona. El guia ens fa tornar a pujar al bus i abans que
ens deixi de nou a l’hotel, fem una última parada en un nova fàbrica de nous.
Els xinesos s’aboquen a comprar, però nosaltres ens esperem a fora. I del tour,
poca cosa més: ens deixen a l’hotel. M’alegro molt d’haver fet el tour
opcional, ja que els paisatges que hem vist m’han impressionant i m’han
carregat de bona energia. Un cop a l’hotel, descansem una miqueta i quan ja
gairebé és fosc, aprofitem per anar a fer un vol, les últimes compres i a
sopar, com no, a la Cheesecake factory abans de passar l’última nit a Hawaii...
(La imatge és de la badia de Windward des del capdamunt de Nu'uanu Pali)
Comentaris