Hawaii, dia 6 (18 de març de 2014): Maui (II)

Tornem a pujar al bus i ens dirigim cap a un jardí botànic de plantes tropicals.  De camí, passem per un lloc a on hi ha una representació de jardins portuguesos, xinesos i japonesos; ho veiem des de dalt del bus, ni baixem. Quan arribem al jardí botànic, ens adonem que és molt comercial i molt artificial. De l’estona que hi estem, el que més em crida l’atenció són els camps de papaies que hi ha... Després arriba la part que potser més m’agradarà del dia: un bonic trajecte en bus per una llarga carretera, vorejant la costa, amb platges de somni per un costat i un verd intens a les muntanyes per l’altre costat. El dia s’ha aixecat. Ja no plovisqueja i la imatge que es veu impressiona! El guia ens explica que per aquells verals, entre desembre i abril, baixen les balenes d’Alaska a parir. Concretament ho fan entre el triangle que s’estableix entre les illes de Lanai, Molokai i  Kahoolawe (aquesta última està deshabitada). Llàstima que l’anglès del guia no sigui més bo, perquè no entenem gaire el que diu. De totes maneres, amb el bell paisatge no calen gaires paraules...El guia cada vegada té menys veu, però. Finalment, arribem a Lahaina. I un cop allí el noi que ens fa les explicacions ja no té ni un bri de veu. Ens deixa en un restaurant xinès (com no!) a on traspassem el migdia tot menjant (jo un plat d’albergínies prou bo!). Mentre dinem, el guia ens deixa un paper escrit: ens diu que ell no podrà parlar més i que ens vindrà a buscar una nova guia per continuar l’excursió. Després de dinar, i tot esperant que arribi el nou guia, aprofitem per intentar veure alguna tortuga; a la platja a on estem, és freqüent veure’n. Després d’intentar-ho durant una bona estona, aconsegueixo divisar-ne alguna! També tinc l’opció de conversar una mica amb una noia d’origen xinès resident a Canadà però que estudia a Columbia. Com que estan en “Spring break”, ha aprofitat per viatjar a Hawaii amb sa mare. Mentre fem la digestió, arriba la guia amb un cotxe i ens separen del grup. En un primer moment no entenem res, però després deduïm què passa: el conductor/guia continuarà conduint, però les explicacions en xinès les farà una altra senyora. Com que no hi cabem tots al bus, a nosaltres ens fan anar amb una noia jove amb molt bon anglès i amb cotxe. Farem la mateixa ruta que la resta, però amb una guia diferent. Ens posem en marxa i ens porta a una mena d’urbanització de rics que a mi no m’entusiasma gens ni mica. Sí, arbres preciosos i molt grans, la badia de Ma’alaea (http://www.maalaeaharbor.co/)  al fons i un immens camp de golf són tot el que veiem. Tot seguit desfem el camí per retornar a la zona de Lahaina. De camí la noia ens explica algunes curiositats.  Per exemple, a l’illa de Lanai (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lanai; http://en.wikipedia.org/wiki/Lanai ) s’hi va casar Bill Gates i és un ressort molt exclusiu gairebé només per a grans fortunes. Resumint, a la viquipèdia en català, s’explica que “Lanai (oficialment en hawaià Lānaʻi) és una de les illes Hawaii. Administrativament depèn del Comtat de Maui.

L'illa és quasi circular amb una superfície total de 364 km². Lanai està separada de Molokai pel canal Kalohi al nord, i de Maui pel canal Auʻau a l'est. L'única ciutat és Lānaʻi City, situada al centre de l'illa. La població total era de 3.193 habitants al cens del 2000.

Lanai va ser descoberta pel capità Clerke del HMS Resolution, el 25 de febrer del 1779, quan partia de les illes pocs dies després de la mort de James Cook.

El 1922, James Dole, el president de la Dole Food Company, va comprar tota l'illa de Lanai i la va convertir en la plantació de pinyes més gran del món. Va arribar a produir el 75% del mercat de pinyes, amb especial èxit de les pinyes en conserva. Per això Lanai té el sobrenom de Pineapple Island. A la dècada de 1980 es va començar a diversificar l'economia cap al turisme”.

(La fotografia correspon a un camp de papaies i una papallona passant per allí!)