Hawaii, dia 2 (14 de març de 2014): de Honolulu a Hilo
De bon
matí ens llevem i xerrem una mica amb les companyes d’habitació. Una noia és
francesa però viu a Miami i visita un amic a l’illa; resulta, però, que el noi
beu massa i a la noia li ha agafat por, de manera que ha decidit traslladar-se
a l’hotel. També hi ha una altra noia que viu a Los Angeles i una alemanya mig
deprimida perquè el noi que s’ha lligat ara no li fa cas. Amb tot el panorama
baixem a esmorzar; ens adonem que el hostel està bastant ple, de gent jove i no
tant jove. Després d’omplir l’estómac, anem a fer un vol per la Waikiki beach.
I camina que caminaràs acabem fent una bona caminada, passant pe sota el
Diamond Head (http://en.wikipedia.org/wiki/Diamond_Head,_Hawaii)
i també podem veure uns quants surfistes a la platja. Ja de tornada al hostel,
fem un bon tros del camí per la sorra de la platja. La temperatura és molt
agradable i posem els peus a l’aigua. La gent es banya o fa surf, i entremig,
veiem sobresortir el cap d’una foca de dins de l’aigua!!! El dia és preciós i
continuem de retorn cap al nostre allotjament quan es para un noi amb una moto
i em pregunta si sóc una “porno-star”!!! Els ulls em surten d’òrbita! Continuem
i també veiem molta gent corrent, i molta gent, a jutjar per les faccions,
oriünda. També em fixo que hi ha moltes cases que fan la pinta de ser molt i
molt cares... La caminada ha estat llarga i per agafar forces per la tarda, ens
perdem per un dels carrers més concorreguts de Honolulu, davant de la Waikiki
beach. Allí hi trobem una Cheesecake factory (http://www.thecheesecakefactory.com/;
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Cheesecake_Factory)
, una cadena de restaurants que no fa gaire havia descobert a Delaware. La
veritat és que s’hi menja molt bé; el millor, però, són els pastissos! Realment
deliciosos (el meu preferit és un de xocolata blanca amb nous de macadamia).
També allí veiem que van molt avançats. Tenen com una mena de telèfon que vibra
quan és el teu torn per entrar a dinar o a sopar (normalment hi ha molta cua)!
Un cop amb
l’estómac ple, no ens queda temps per a res més que per agafar de nou un
shuttle bus que ens portarà de nou a l’aeroport. Després de pagar els
preceptius 17$ per facturar la maleta, ens embarquem en un vol de Hawaiian
airlines que ens portarà a una nova illa, la més gran i la més jove de totes:
la Big Island (http://en.wikipedia.org/wiki/Hawaii_%28island%29)
, també dita Hawaii. Aquesta illa sembla que deu el nom al descobridor polinesi
que la va trobar, Hawaiiloa (http://en.wikipedia.org/wiki/Hawai%CA%BBiloa
) .
Durant el
curt trajecte de vol, el paisatge des de l’aire és espectacular! Quan aterrem a
Hilo (http://en.wikipedia.org/wiki/Hilo,_Hawaii
), la ciutat més gran, veiem que l’aeroport és ben petit i mig obert pertot
arreu. Ja fosqueja i acaba de ploure. Com que no és molt gran, només hi ha un
parell de taxis i n’agafem un, que ens portarà al hostel, el Hilobackpacker
hostel (http://www.hilobackpackershostel.com/
) Una vegada allí i ja instal·lades, el dia ja ha fendit. Ja és fosc del tot i
anem a fer un vol per la zona més “downtown”, a on hi trobem alguns bars i
restaurants i acabem fent una cervesa a un bar anomenat Cronies.
Abans
d’anar de nou cap al hostel, compro a la gasolinera una cervesa típica de
l’illa, la Kona (http://konabrewingco.com/)
; en puc comprar una edició un xic especial, amb un regust de coco, que és
boníssima (http://konabrewingco.com/blog/beers/koko-brown/)
. La bec mentre faig petar la xerrada amb un noi que treballa al hostel. És un
noi alemany que, abans d’entrar a la Universitat, s’ha passat un any viatjant
per Sudamèrica i que parla un castellà
més bo que el meu! I ja poca cosa més que anar a descansar mentre defora cau
una intensa tempesta tropical!
(La fotografia correspon a la foca que vam veure tot passejant per la platja!)
Comentaris