Hawaii, dia 5 (17 de març de 2014): segon dia a la Big Island (I)



De bon matí esmorzem a l’hotel. Avui el tour comença un xic més abans que el dia anterior. I amb un altre guia que parla ben poc anglès. Canviem alguns del companys de viatge, però tots continuen essent xinesos. La primera parada del dia que fem és Kalaplana en una immensa extensió de lava, a on creixen algunes plantes i que acaba al mar, a una platja de sorra negra (http://en.wikipedia.org/wiki/Kalapana,_Hawaii; http://www.gohawaii.com/big-island/regions-neighborhoods/puna/kalapana  ). La veritat és que la imatge és impressionant, talla la respiració. La lava que ha recorregut un bon grapat de quilòmetres s’acaba fonent al mar. La lava sembla que s’hagi transformat en mil i una formes. La veritat és que m’entra una sensació molt agradable,  com si l’energia fluís. També ens fem un bon panxot de riure tot veient com una noia juga a fer de vedette amb el seu company, fent postures ridícules! L’estona ens passa volant; quan estem a punt de pujar al bus tornem a mirar els cartells que saluden a l’entrada del lloc. Són cartells reivindicatius de la independència de Hawaii. Allí sembla que també hi ha un moviment independentista. Alguns dels cartells posen que el territori hawaiià està ocupat des del 1898 (http://en.wikipedia.org/wiki/Hawaiian_sovereignty_movement; http://www.hawaii-nation.org/; https://www.facebook.com/pages/Free-Hawaii-Independence-For-Hawaii/114292845278642) . No tenim gaire estona més per romandre allí; per tant, pugem al bus i ens dirigim cap a un altre lloc. El paisatge pel qual ens movem m’impressiona moltíssim. Com si passegessis pel mig de la selva. Immensos arbres, espectacular flora i alguna cosa de fauna. A més, entremig també s’entreveu alguna casa amagada entre tanta verdor. Ens parem a una piscina mig artificial a on l’aigua és calenta, la Kapoho hot spring.  Els xinesos corren a posar-se el banyador dins d’uns wc de plàstic; algunes dones amb gorro i tot! El dia no convida a banyar-se, però. El senyor de la família “Monster” es dedica a fer fotos a tota la seva “troupe” de dones, fins i tot quan es dutxen!! Nosaltres optem per passejar i tirar-nos fotos. I ... ai las! Va i em toca una herba a la cama i em surt tota una erupció! Mentre em grato hi ha un amable senyor que em diu que fa anys que viu per aquells verals, que abans vivia a Boston i  fem petar la xerrada una miqueta.  El que més m’agrada del lloc és que hi ha un grup de gent que mentre es banya, canta cançons a la mare terra, realment emocionant.
(La imatge correspon a Kaplana) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís