Hawaii, dia 7 (19 de març de 2014): Pearl Harbor i petita visita a l’illa de Oahu (I)

De bon matí ens llevem. Hem dormit més aviat poc. A fora és negra nit encara. Ens vestim i tenim el temps just de baixar i de pujar a un bus amb alguna gent més. Avui tenim dos guies: un que condueix i un que ens explica algunes coses. El que ens explica les coses fa molta gràcia: és una “fashion víctima” i porta ulleres sense vidres!! De camí cap a la zona de Pearl Harbour ens explica algunes coses, però no hi paro excessiva atenció. Em fixo més en el paisatge, que és el d’una gran ciutat i que no m’entusiasma Un cop arribem allí, a Pearl Harbor, cal que fem una estona de cua abans de poder entrar. El guia ens compra l’entrada i hi entrem. Pearl Harbour (http://en.wikipedia.org/wiki/Pearl_Harbor) és un port que es va fer molt famós perquè l’atac (http://ca.wikipedia.org/wiki/Atac_a_Pearl_Harbor; http://en.wikipedia.org/wiki/Attack_on_Pearl_Harbor )  al qual els japonesos el van sotmetre va significar l’inici de la segona guerra mundial. Actualment és un museu memorial. Tenim un tiquet per anar a una hora concreta al memorial pròpiament dit, mentrestant, tenim estona lliure per passejar. Hi ha força seguretat i entrem a veure algunes exposicions. D’entre tot el que veiem, em quedo amb una frase que va escriure una nena japonesa i que diu: “Escriuré pau a les vostres ales i volareu arreu de món”. Sadako Sasaki (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sadako_Sasaki)  va escriure aquesta frase quan tenia 12 anys. La nena va patir radiacions per culpa de l’atac amb bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. La petita tenia 2 anys quan hi van haver els bombardejos, però va ser als 10 que li van diagnosticar leucèmia. A l’hospital li van ensenyar a fer grues de paper i ella es va dedicar en cos i ànima a fer-ne, ja que segona la creença, això li allargaria la vida. Malauradament, no fou així, i al museu de Pearl Harbor encara es conserven algunes de les grues de paper fetes per la petita, que va acabar morint. Continuem passejant durant una estona, fem un cafè i ja és el moment d’entrar a veure un petit vídeo sobre l’ataca a Pearl Harbor. El trobo molt interessant, però també molt d’autocomplaença pels americans. El que s’explica a la viquipèdia és bastant semblant al que es conta al vídeo i diu “L'atac, planejat per l'almirall Isoroku Yamamoto i dirigit pel vicealmirall Chuichi Nagumo, consistí en dues onades d'atacs aeris, amb un total de 353 avions llançats des de 6 portaavions japonesos. Els americans van ser agafats completament per sorpresa. Vuit cuirassats van ser enfonsats (dels quals se'n pogueren rescatar dos que tornaren posteriorment al servei actiu durant la guerra) i quatre més van quedar danyats. A més, altres vaixells menors (tres creuers, tres destructors i un dragamines) van ser enfonsats o danyats severament, a part de 188 avions destruïts, i unes baixes que van ascendir a 2.403 morts i 1.282 ferits. No obstant això, els portaavions americans, que aquell dia no estaven al port, els dipòsits de combustible i torpedes, i les instal·lacions de reparació i manteniment de vaixells i drassanes, a més de la base de submarins i l'edifici del quarter general (seu també de la secció d'intel·ligència) van escapar a l'atac. Les baixes japoneses van ser mínimes, de només 29 avions i 4 submarins de butxaca, amb 65 homes morts o ferits. Si bé l'atac se saldà amb una gran victòria per al Japó, no aconseguí assolir la victòria decisiva que necessitava.

El mateix dia 7 (dia 8 al Japó), l'imperi Japonès va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaració que va ser resposta l'endemà mateix per americans, britànics i també australians. L'atac havia tingut lloc sense una declaració de guerra formal (s'havia preparat perquè aquesta fos lliurada al govern estatunidenc pocs minuts abans que els avions japonesos iniciessin l'atac), i va fer que de cop i volta l'opinió pública estatunidenca passés de l'aïllacionisme a acceptar el fet d'entrar en la guerra com quelcom inevitable. La manca de la declaració de guerra faria que Roosevelt anomenés el 7 de desembre com un dia que viuria en infàmia. L'11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als Estats Units, tot i que segons el Pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins aquell moment s'havia limitat a Europa i a Àfrica, es va estendre també a l'Àsia i al Pacífic i es va convertir en una veritable guerra mundial” 

(La imatge correspon al cartell que recorda Sadako Sasaki)