Hawaii, dia 1 (13 de març de 2014): de Filadèlfia a Honolulu (II)



Honolulu és la capital i una ciutat molt poblada; es podria confondre amb qualsevol altra ciutat americana. Es troba situada a l’illa d’Oahu (http://ca.wikipedia.org/wiki/Oahu; http://en.wikipedia.org/wiki/Oahu ) Segons la viquipèdia, “Oahu està formada per dos volcans, Waiʻanae i Koʻolau, amb una ampla vall entre ells. L’altitut màxima és al Mount Kaʻala de Waiʻanae amb 1.225 m sobre el nivell del mar. Amb una superfície total de 1.545,3 km² és la tercera illa més gran de l’arxipèlag de Hawaii.
Al cens del 2000 la població total era de 876.156 habitants, un 75% aproximadament del total de l’estat. La Ciutat i Comtat de Honolulu administra, a més del municipi, tota l’illa d’Oahu i les illes de Sotavent, excepte l’atol Midway
Un altre element interessant és que Oahu fou la primera illa descoberta per James Cook (http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Cook ), el 18 de gener de 1788. La va veure gràcies al Diamond Head, una muntanya que segons diuen ells, té forma de diamant. Cook, però, no va acabar gaire bé amb els hawaiians. Tot i que en un primer moment el van rebre com un déu (se sospita que el van confondre amb un déu, precisament, ja que quan va arribar, era l’època que els oriünds adoraven a un déu), va acabar mort a mans dels hawaiians quan es va enfrontar amb ells després d’una baralla.
La història de Hawaii, però, és ben curiosa. Entre 30 i 40 milions AC, la primera illa hawaiiana, Kure, va aparèixer del mar al lloc a on avui en dia hi ha la Big Island. Aquesta primera illa ja va ser colonitzada per planes, insectes i ocells  Pel que fa la presència humana, sembla ser que aquestes illes volcàniques van ser colonitzades pels polinesis en dues tongades, tot i que no està molt clar que així fos. Una primera sembla que va ser entre el 600 i el 300 AC i l’altra entre el 1000 i el 1300 DC. En aquesta segona tongada van portar patates dolces, sucre dee canya, cocos, pollastres, porcs i gossos.
També cal remarcar que a l’any1976, un senyor, un tal Mau Piailug, coneixedor encara de l’art de fer canoes dels polinesis i de com s’orientaven gràcies a les estrelles, als corrents marins i a d’altres elements, va fer construir una canoa similar a la que haurien fet servir els primers pobladors de l’illa. Va batejar aquesta canoa amb el nom de “Hokule’a” (www.holukea.org) i tot i l’escepticisme dels científics, es va embarcar i al cap de 33 dies va arribar a Thaiti, a on va ser rebut per més de 20000 persones. Amb aquesta gesta va demostrar que era possible creuar el mar i que els primers habitants de l’illa provenien de la Polinèsia. Va fer el viatge de retorn i aquesta mateixa canoa ha servit per fer un bon munt més de viatges per l’oceà!
A l’aeroport, un senyor veu que m’espero i em pregunta si vull un taxi. Li dic que espero a una amiga i que després hem d’anar al centre de la ciutat. Ell amablement em presenta una noia que s’encarrega d’un shuttle bus, que és molt més econòmic que un taxi (els busos no permeten portar equipatge). La noia treballa per Speedi shuttle (http://www.speedishuttle.com/). És simpàtica i ens explica que és més econòmic i tant o més ràpid que un taxi. Paguem uns 28$ pel viatge d’anada i tornada; ens estalviem un bon grapat de dinerons. Pugem a la furgoneta i anem deixant altres viatgers pel camí. Finalment, després d’un petit malentès, arribem al nostre hostel, el Waikiki Beachside hostel (http://www.waikikibeachsidehostel.com  )  just al costat de la gran i famosa platja de Waikiki, la platja dels brolls d’aigua (http://en.wikipedia.org/wiki/Waikiki) . És ja tard. Paguem i anem a l’habitació, una habitació compartida amb unes altres sis noies, que ja dormen totes. Hi ha un bany, una cuina i una nevera. Amb la foscor tenim feina a trobar el nostre llit! Un cop descarregades les coses , aprofitant la bonança, anem a comprar alguna cosa per picar en una de les moltes botigues que hi ha pels voltants (tot i que siguin trajectes llargs, durant els vols interns als EUA com a molt et donen una beguda!) i passegem una estoneta per la platja abans d’anar cap a dormir una estona, després d’una petita tertúlia amb uns nois que hi ha pels voltants!
(La imatge correspon a la Waikiki beach a la nit) 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís