Hawaii, dia 1 (13 de març de 2014): de Filadèlfia a Honolulu (I)

La nit ha estat molt ventosa a Kennett Square. La veritat és que el son ha estat lleuger, ja que la forta ventada sembla que s’havia d’emportar la Hill Cottage sencera. Després d’una dutxa per despertar-me, és el moment d’anar cap a l’aeroport de Filadèlfia. Vaig amb roba bastant estiuenca i em congelo quan faig els 50 metres d’una terminal a una altra. La meva sorpresa arriba quan faig el check-in per l’avió. A part de pagar els preceptius 25$, puc fer el check-in en català en les màquines de USA Airways! Mentre a Filadèlfia ho puc fer, en altres indrets més propers és del tot impossible. Un cop passats tots els controls preceptius i esperar pacientment que arribi el moment d’embarcar tot caminant amunt i avall per l’aeroport, és el torn del meu avió. La primera parada del camí capa Honolulu és a Chicago. Passo un parell d’hores vagant per l’aeroport O’hare, faig un mos i torno a apuntar el cul a un seient d’avió. En aquest cas el trajecte és més llarg, d’unes 5 hores. La parada següent és a Los Angeles, a on el sol brilla intensament i ja fa un xic més de calor. Passa poca estona abans de tornar a embarcar; el temps just per comprar una guia de Hawaii Ja és l’última vegada del dia. El destí final ja serà Honolulu. Al costat em toca una parella que va a visitar la seva filla, que fa un temps que es veu que s’ha traslladat a la capital de Hawaii. El trajecte és de nou llarg, d’unes 5 hores.  Primer llegeixo una mica la guia i tot seguit m’endormisco mirant l’oceà Pacífic sota nostre. Els auxiliars de cabina tanquen els llums... i quan ja m’estic adormint profundament, els obren de sobte tot cridant si hi ha un metge a bord! Una senyora ja gran s’ha desmaiat davant del lavabo, ben a prop d’on em trobo. Li proporcionen oxigen i després d’una estona es recupera. La visiten alguns dels metges que hi ha a l’avió i aconsegueixen que torni al seu seient, amb un dels metges (que per cert portava una perruca un xic “cutre”), prop seu. Quan tot sembla tornar a la normalitat, de nou ens desperten els crits; la pobra senyora ha tornat a perdre els sentits! Amb l’ai al cor, ja que no poden fer un aterratge d’emergència, aterrem a Honolulu. L’aeroport és un xic curiós. La pista s’acaba a on comença el mar, sembla que hagis d’aterrar damunt de l’aigua! Un cop a terra, ens hem de quedar una estona  confinats a l’avió fins que un metge, clavat a l’exjugador del Barça Edgar Davids (cabells llargs amb restes i ulleres estrafolàries) examina la dona. Finalment, un sanitaris la treuen i podem desembarcar. Recullo les maletes i només de sortir veig que l’aeroport és mig al descobert. Fa calor i humitat i crida l’atenció un gran cartell a on posa Aloha (http://ca.wikipedia.org/wiki/Aloha) , a mode de benvinguda! Espero gairebé una horeta que arribi una amiga que ve de Catalunya i observo la gent. La majoria va vestida amb la camisa hawaiiana i la gent és molt amable. Hi ha un munt de faccions diferents: algunes orientals, algunes blanques, algunes negres i molta barreja. Hawaii és un grup d’illes (http://ca.wikipedia.org/wiki/Hawaii; http://en.wikipedia.org/wiki/Hawaii) i illots, en total aproximadament unes 134. Hi ha vuit grans illes habitades, i en visitarem algunes. Els dos idiomes oficials del país són l’anglès i el hawaiià (http://ca.wikipedia.org/wiki/Hawai%C3%A0), una llengua austronèsia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_austron%C3%A8sia).

(La fotografia correspon al cartell de benvinguda de l'aeroport de Honolulu)