Hawaii, dia 7 (19 de març de 2014): Pearl Harbor i petita visita a l’illa de Oahu (III)



Ens explica algunes coses, ens ensenya l’hospital a on va néixar l’actual president americà, Barack Obama i també explica no sé què d’un teatre que vol simbolitzar els volcans de Hawaii i les 134 illes que ho formen. De totes maneres, com que el seu anglès també és bastant pobre, no entenc gaire res del que diu. Entremig del trànsit, ens parem a un monument que honora al que fou el primer rei que va unificar totes les illes,  Kamehamha (http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Hawaii; http://ca.wikipedia.org/wiki/Kamehameha_I
http://en.wikipedia.org/wiki/Kamehameha_I) . En un breu apunt en la viquipèdia en català, explica que “Kamehameha I , també conegut com Kamehameha El Gran (c 1758 - 8 de maig de 1819), va unificar les Illes Hawaii mitjançant batalles i va establir formalment el Regne de Hawaii el 1810. Va establir llaços d'amistat amb les principals potències del Pacífic, preservant així la independència de Hawaii, garantint la pau i la prosperitat per a les generacions futures. La figura de Kamehameha destaca especialment per la vehemència de la seva defensa dels valors tradicionals hawaians i del sistema kapu que regia les lleis i la religió. També ha passat a la història per la mamalahoe o la Llei del rem estellat, que segueix en vigor en tot el món i que protegeix els drets humans dels no combatents en temps de guerra.
L'any 1871, Kamehameha V va establir per decret la festivitat, Kamehameha Day, en honor al rei Kamehameha I Aquesta festa es segueix celebrant cada any l'11 de juny. Així mateix, es va erigir una estàtua en la seva memòria a Aliʻiōlani Hale, seu del sistema judicial de Hawaii. Hi ha dues estàtues idèntiques a Kohala i al Capitoli dels Estats Units.
Quan va morir Kamehameha el 1819, el seu fidel amic Hoapili va ocultar el seu cos. Avui dia el lloc on reposen les seves restes segueix sent un misteri. A la sala de les estàtues del Capitoli dels Estats Units hi ha una estàtua que el representa.”
Després d’aquest rei, en vingueren uns quants, però la dinastia i el regne de Hawaii es van acabar el 1891, amb la caiguda de la monarca Lili’uokalani (http://ca.wikipedia.org/wiki/Reina_Liliuokalani; http://en.wikipedia.org/wiki/Liliuokalani)
Després de l’estàtua del rei més famós de Hawaii, ens porten a una fàbrica de pedres precioses, a on ens volen vendre corall o bé olivina. Aquesta última pedra preciosa, d’un bell verd, és producte de les erupcions volcàniques i és molt cara. La llegenda diu que quan te la poses per primera volta damunt del cos i demanes un desig, aquest esdevé realitat.
Al cap d’una estona el guia ens deixa a l’hotel. Tenim temps d’anar a una botiga propera a comprar menjar preparat i no gaire res més, ja que a la tarda ens hem apuntat a un mini tour amb bus per veure més zones de l’illa. El noi que ens ve a buscar parla molt millor anglès que qualsevol dels altres. Se l’entén bé i és simpàtic. La primera parada que farem a la tarda és per anar a buscar més gent... I va i tornem a topar amb la família Monster! La seva cara és tant o més de sorpresa que la nostra! Ens mig saludem, recollim altres companys de viatge i ja enfilem el camí. Anem tirant i passem per llocs que ja havíem vist el primer dia a l’illa, com ara el Diamond Head. El guia ens continua portant per la mateixa zona i ens explica que les cases amb vistes al mar valen uns 5 milions de dòlars i són bàsicament propietat de xinesos, japonesos i americans. Les cases d’un mateix carrer que no donen al mar són un “xic” més barates, només uns 4 milions. I les que queden a carrers adjacents, encara una mica menys, uns 2 milions. La veritat és que poso les mans al cap i m’indigno una mica... Però em concentro en el paisatge i em meravello de les belles platges que veiem en un costat i de la verdor de la natura a l’altra; la veritat és que hi ha muntanyes relativament altes! 
(La fotografia correspon a un estàtua d'homenatge al rei Kamehameha que hi ha al centre de Honolulu) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís