Rabat i Meknès (dia 4, 3 de desembre de 2013): de Rabat a Girona



Avui, de nou, toca matinar. Però per fer les maletes, esmorzar unes típiques “tortes” marroquines, recent comprades pel responsable de l’establiment a on ens allotgem i agafar un taxi que ens porti a l’aeroport. De nou anem amb un taxi dels grans i blancs, dels tipus Mercedes. El dia és assolellat i la mar està preciosa i bastant calmada, no com el trànsit en el qual ens veiem immersos. Em sorprèn que en les rotondes tinguin prioritat els qui entren i no els qui surten, tot el contrari del que passa aquí. D’altra banda, en els encreuaments també em crida l’atenció el fet que hi ha policies i són ells els encarregats de manipular manualment els semàfors! El trajecte dura poc més de 15 minuts i ja de nou, estem a l’aeroport de Rabat. En aquesta ocasió canviem els diners sobrants i fem tots els tràmits pertinents per tal de poder passar els controls duaners. La veritat és que és tediós: primer cal que et segellin el bitllet al mostrador (després d’haver omplert un paper) i llavors, encara dos controls d’immigració més abans de passar per l’arc de metall! Hi passem una estona amb aquests tràmits i finalment ja ens trobem a la zona d’embarcament. Allí, fent temps, observo que hi ha una dona amb burka. Per dins em pregunto com la deuen identificar; aviat surto de dubtes. La fan entrar en una mena d’habitacle, dels que s’utilitzen per agafar les paperetes del vot, i també hi entra una policia. Tanquen la cortina i suposo que la deu identificar... Només queda temps ja de fer un cafè abans d’embarcar i retornar a la immortal Girona. A l’aeroport, però un últim control. No sóc de l’agrat de la Guàrdia Civil i em demanen, com no, el passaport, tot preguntant-me si sóc francesa. Amb molt d’orgull els dic que sóc catalana i el senyor em posa mala cara... I ja poca cosa més que arribar a casa amb un molt bon regust de boca (el viatge se m’ha fet curt). Com l’anterior vegada, Marroc m’ha seduït, i de nou, he tingut una visió molt diferent dels maleïts estereotips que sovint corren pel món... Així que, fins aviat, Marroc!
(La fotografia correspon a la vista del pantà de Sau des de l'avió de tornada de Rabat) 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís