Rabat i Meknès (dia 2, 1 de desembre de 2013): descobrint Rabat (i III)



Allí, el sol ja comença a amagar-se i les barques arriben a port. La temperatura és prou agradable i hi ha un munt de gent passejant. El peix surt de les barques, alguns homes arreglen xarxes i fins i tot hi ha una barca amb una gran bandera del Barça. La veritat és que s’hi està molt bé, un moment d’aquells de tranquil·litat que voldries que es perpetuessin. Però mica en mica anem retornant cap al riad, a on ens esperen els companys que han anat a fer surf. Deixem les coses i ja amb ells ens perdem per les entranyes de la medina, fent compres i perdent-nos en el bullici i l’activitat de la gent. Comprem alguns dolços boníssims i anem compartint converses, menges i somriures, immersos en la gent autòctona. Hi ha bastanta gent, no sé si és perquè és diumenge o és cada dia així. Hi ha infinitat de botigues i de parades de tot tipus: d’utensilis per la llar, de sabates, de roba, de menjar, etc. També hi ha algunes mesquites i demanem per entrar a una. Una de les noies demana per entrar-hi però li diuen que ha d’anar a una de noies. Però quan en trobem una, se’ns nega l’entrada perquè no som musulmanes. Això em toca una mica el voraviu: en cap cas volem riure’ns, sinó ens volem informar de com són i de com s’hi viu... En fi, continuem caminant perduts enmig de la vida quotidiana de Rabat i, quan sortim de la medina, canvia una mica el paisatge. Hi continua havent bullici, gent, però la ciutat s’assimila a qualsevol altra. La nostra propera fita és trobar un lloc a on facin el partit del Barça. Després d’intentar-ho en un restaurant a on gairebé desfan i tornen a fer la instal·lació per tal de complaure’ns, acabem veient el partit en un bar típic marroquí, tot fent un te amb menta. És un dels típics bars només plens d’homes, tots mirant a la pantalla. Els sorprèn enormement que entrem noies a veure el futbol, i que a més, ens hi apassionem. Molt amablement ens cedeixen els seients davanters, però els homes que poblen el bar no poden evitar somriures quan nosaltres, apassionades, fem alguns comentaris sobre el que està passant damunt del terreny de joc... Però ens fa l’efecte que podem veure el partit perquè han craquejat la retransmissió, i poc abans que s’acabi, deixa d’haver-hi senyal. En veure que no retorna, marxem a sopar al lloc a on vam anar a sopar al dia anterior, i de nou, ens trobem que hi ha molts pocs plats a la carta. Finalment, sopem allí mateix enmig d’una agradable conversa i un cop l’estómac ple de bones menges, retornem, passant per enmig de la medina, cap al hostel. De nou, encara hi ha gent pels carrers i també es repeteixen algunes estampes tristes de gent esnifant cola. La temperatura de nou és baixa i arribem al hostel. Abans de finalitzar el dia, encara acabem fent us glops dels vins comprats a la tarda a la terrassa del riad, ben abrigats amb mantes....!
(La fotografia correspon a la zona del port, quan arriben les barques) 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís