Rabat i Meknès (dia 3, 2 de desembre de 2013): Meknès (II)



Meknès (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mekn%C3%A8s; http://en.wikipedia.org/wiki/Meknes ) és una ciutat no allunyada de Fes, i tal i com s’explica a la viquipèdia, “Meknès (en àrab مكناس, antigament Mequines) és una ciutat del nord del Marroc, situada a 130 km de la capital Rabat i a 60 km de Fes. El 1902 tenia 20.000 habitants, el 1960 havia passat a 175.900 habitants i el 2004 eren ja 536.232 habitants. El 2011 s'estima que ha superat el 600.000 habitants. El seu nom deriva del berber Meknassa, nom de la tribu fundadora de la ciutat. És el cap de districte de la regió administrativa de Meknès-Tafilalet, al centre del país. És una de les quatre ciutats imperials del Marroc, juntament amb Marràqueix, Fes i Rabat. Va ser la capital del Marroc durant el regnat al segle XVII de Mulay Ismail, el qual l'envoltà de muralles. Són notables el palau (1634), que serveix de panteó reial, i la gran mesquita. La ciutat europea és completament separada de la medina marroquina. La ciutat històrica de Meknès fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1996

El primer que fem en baixar del tren és orientar-nos i buscar un lloc per dinar, car estem gairebé afamats i afamades. De camí cap a la Medina, la zona més autèntica i concorreguda, trobem una pizzeria, a on parem a recuperar forces. I a fer que ho fem, ja que després d’omplir l’estómac, continuem amb més ganes cap a la zona antiga. Tot anant-hi, veig com la globalització també arriba a aquesta ciutat imperial del Marroc, ja que per exemple, és ben visible un establiment McDonalds. Després d’un estona de caminar, arribem al centre neuràlgic de la ciutat. Hi ha bastantes botigues i també gent passejant. I com no, bars plens d’homes prenent el te però sense ni una dona. Tot caminant per aquesta ciutat, de la qual es tenen les primeres referències vers el 917, arribem a la impressionant porta de Bab-Mansour (http://ca.wikipedia.org/wiki/Bab_Mansour) , que només podem veure des de fora. També segons la viquipèdia, “a Bab Mansour o Bab Mansour el-Aleuj (porta del victoriós) és una porta d'entrada a Meknès construïda el 1732 i considerada una de les obres més belles de Mulay Ismail. La porta Bab Mansour és la més gran del Marroc i de l'Àfrica del Nord. Deu el seu nom al cristià que la va dissenyar i construir.



Està bastant ben conservada encara que actualment per accedir a la ciutat imperial no es pot entrar per la porta en sí, sinó per una porta lateral. La porta s'eleva com un arc de triomf que traspassa les muralles de la kasba i condueix a la plaça Lalla Aouda i al barri Dar el-Kebira. La va començar a edificar Mulay Ismail el 1672 i la va completar el seu fill Mulay Abdallah el 1732. Mesura uns 16 m d'alt i està rematada per un arc de ferradura apuntat. Sobre el revestiment de mosaic i rajoles predominantment verdes, s'hi desplega un complex relleu de motius entrellaçats”. (continuarà)
(La fotografia correspon a la porta de Bab-Mansour)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís