Rabat i Meknès (dia 1, 30 de novembre de 2013): de Girona a Rabat

Després de passar el dia pels verals a on vaig néixer, cap a la tarda em dirigeixo a l’aeroport, després de passar el dia amb agradables passejades i companyies. Un cop a l’aeroport em trobo amb les vuit persones més amb qui compartiré el viatge. A l’aeroport, buit i tristoi en comparació amb temps anteriors,  fem temps amb un cafè a la mà just abans d’embarcar. També hi trobem una noia, coneguda d’uns dels viatgers, que ens explica que va a treballar a Casablanca durant una temporada. Després de passar tots els preceptius controls de seguretat i ja embarcats, comença l’aventura. El viatge fins a Rabat (http://en.wikipedia.org/wiki/Rabat ) se’m fa curt entremig d’una agradable xerrameca. Un cop a l’aeroport marroquí, cal de nou passar els controls d’immigració, de passaports i tota la pesca. Un cop fets el tràmits i canviats el euros a dirhams, esperem que ens vinguin a buscar des del hostel. No cal que esperem molta estona que ja tenim un noi que ens espera. Amb ell agafem un taxi dels grans que diuen ells, que solen ser Mercedes. I com ja vaig poder comprovar l’anterior vegada que vaig estar al Marroc (http://ca.wikipedia.org/wiki/Marroc) , anem uns sis a dins del cotxe. Finalment, després d’uns aproximadament des de l’aeroport de Salé (http://en.wikipedia.org/wiki/Sal%C3%A9 ), arribem a l’hostal, situat just al mig de la medina de Rabat. Quan baixem del cotxe, enmig de la foscor, s’intueix la quietud de l’Atlàntic. Concretament ens allotgem al Surfing Medina (http://www.hostelbookers.com/hostels/morocco/rabat/74242/ ) de Rabat. Quan entrem veig que és una mena de Riad, amb un pati interior i tot bellament decorat amb les típiques rajoles marroquines. Fem els preceptius tràmits d’omplir paperassa i deixar les bosses, demanem al noi del hostel si ens pot recomanar algun lloc per anar a sopar.  I així ho fa. Un cop tots a punt, marxem pels carrers de la Medina, que s’adormen. La medina de Rabat fou fundada el segle XVII pels moriscos expulsats d’Espanya per Felip III segons algunes fonts, mentre que d’altres fonts diuen que aquesta construcció, situada entre l’oceà Atlàntic i el riu Bou Regreg va ser construïda al segle XII.  Segons sembla, en els últims temps, dins de la Medina s’hi ha descobert antigues edificacions fins al moment desconegudes, com ara una nova mesquita, un hammam o bany truc (del segle XII-XIII). Les botigues ja tanquen i els escombriaires ja comencen la seva tasca. Tot i perdre’ns una miqueta, no tenim grans dificultats a trobar el lloc a on soparem, un restaurant bastant típic. Només d’entrar per la porta ens espera un noi amb una tetera que serveix per a rentar-nos les mans. I pugem cap al pis superior, a on hi ha un local ben decorat, amb molts coixins i taules baixes. Com a carta ens porten un tros de cuir a on hi ha escrits els plats. La sorpresa arriba quan el cambrer ens anuncia que la majoria de plats ja no estan disponibles. Normalment la gent menja més aviat i ens comenta que molts plats ja s’han acabat. Alguns ens demanen tajins, (http://ca.wikipedia.org/wiki/Tag%C3%ADn ), plats típics cuinats en una cassola de fang, tapada amb una tapa cònica;  jo opto per una truita, que segons sabré més tard, es fa sense gairebé batre els ous. Gaudeixo moltíssim amb el pa i també amb un suc de poma natural. Després de pagar, quan sortim de nou a l’exterior, la ciutat està bastant apagada. I fa relativa fresca. Ja no hi ha tants cotxes i és més fàcil poder creuar pels carrers. Retornem al hostel enmig de la fosca. Només queden algunes parades de menjar i alguna trista imatge, com la d’un noi esnifant cola... Un cop al hostel pugem al terrat, malgrat la fresca, i gaudim d’una bona estona tot degustant vi (comprat a l’aeroport) i jugant a cartes. I quan el cansament ens venç, és moment d’anar a dormir...

(La fotografia correspon a una de les portes d'entrada a la Medina, de nit)