Rabat i Meknès (dia 2, 1 de desembre de 2013): descobrint Rabat (II)


D’allí el que més m’impressiona són els nius de cigonyes que hi ha escampats. La veritat és que no hi ha gaires turistes i que estem bastant tranquils. Una colla de gats que hi habiten ens fan companyia. La veritat és que hi ha molta història en les pedres que toquen i observem. Arcs arabescos, runes romanes i alguns arbres conformen el paisatge, que també permet unes bones vistes. L’estona s’escola ràpidament tot passejant. El dia sembla que s’alegra i surt el sol. També hi ha arbres curiosos en forma de drac! Finalment, quan ja ho tenim tot visitat, marxem. Decidim tornar caminant. Tot xino-xano passem per davant del palau reial, que actualment té com a inquilí Mohammed VI (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mohammed_VI) . A la primera porta ens diuen que no es pot entrar, que hem d’entrar per la següent. I així ho fem. Es pot entrar gratuïtament a veure els jardins del Palau i també el Palau des de lluny, però cal que deixem el passaport com a penyora. També prenc un cafè; com que a la màquina li costa molt de funcionar, el guàrdia, molt amablement m’ajuda i al final, obtinc el cafè. I anem a voltar una mica per les entranyes del Palau. Els jardins són grans, però no sé perquè, me’ls esperava més espectaculars. Trobem una mesquita que crida a res. I per variar, les dones no hi poden entrar. No tenim gaire res més que visitar que la façana del propi palau, davant d’una gran avinguda ben buida. Els guardes de la porta només permeten fer fotos des d’una distància ben considerable. No sé per quin motiu no tinc bones sensacions... Marxem, després de recuperar el passaport i ens perdem a les entranyes de la ciutat. Fora de la medina, Rabat, la capital de Marroc i patrimoni de la Humanitat des de 2012, pot semblar una ciutat com una altra. Fins i tot hi ha llums que semblen de Nadal. Hi ha moltes dones vestides a l’estil occidental, sense anar tapades, tot i que també n’hi ha que porten mocador, i fins i tot, algunes burka. Caminem durant bastanta estona tot buscant un nou lloc d’interès, marcat en el paupèrrim mapa que tenim. Però com que la gana sembla que crida, fem parada i fonda. Ho fem un restaurant ple a vessar. No sé si és perquè és diumenge o perquè té bastanta anomenada. El plat típic que serveixen és pollastre, que és el que gairebé tothom demana. Omplim l’estómac allí, mentre defora la cua no para de créixer. Un cop amb les forces recuperades i amb una bona temperatura exterior, continuem caminant. Ens parem en un supermercat, que sorprenentment, ven alcohol, per bé que ho fa en un subterrani i de manera molt discreta. Hi baixem i comprem unes quantes ampolles de vi, fins i tot un vi tuareg. Per cert, l’alcohol no és pas barat...Continuem amb el nostre periple per la ciutat i ja no ens aturem fins al mausoleu de Mohammed V, avi de l’actual monarca marroquí (http://es.wikipedia.org/wiki/Mausoleo_de_Mohamed_V) . Només d’arribar a l’entrada hi ha dos guàrdies a cavall. Hi entrem, però a algunes de les noies les paren per fer-los tatuatges de henna a les mans. A dins hi ha un bon grapat de columnes i el mausoleu pròpiament dit. El  mausoleu es troba a l’esplanada de la torre Hassan (http://en.wikipedia.org/wiki/Hassan_Tower). Aquesta torre pretenia ser la torre de la mesquita més gran mai construïda, però va quedar inacabada. La seva construcció s’inicià a l’any 1195 i es va parar el 1199. Passegem una estoneta i finalment entrem a on hi ha la tomba de Hassan II, pare de l’actual monarca marroquí. Custodiant les portes hi ha guàrdies, amb qui la gent es pot fotografiar, però que no es poden tocar. Passegem una estoneta per allí. La veritat és que hi ha bastants diners invertits en aquell lloc. També en aquest indret és a on veig l’escena més trista del viatge. Una senyora que protesta, no se sap perquè, és treta de males maneres, i fins i tot a cops, pels policies allí presents i també per alguns membres de la secreta. No hi estem gaire estona més i anem marxant, mica en mica, cap a la zona del port. (continuarà)
(La fotografia correspon a la zona del mausuleu de Mohamed V)

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís