Rabat i Meknès (dia 3, 2 de desembre de 2013): Meknès (I)

Ens aixequem amb molta mandra. La nit anterior ha estat llarga i divertida i se’ns enganxen un xic els llençols. Abans no hem esmorzat, ens hem dutxat i ens hem arreglat ja s’ha escolat mig matí. Alguns aprofitem per fer una volta i algunes compres ràpides per la medina, és a dir, a un carrer d’on ens allotgem. La veritat és que hi ha molta tranquil·litat a primeres hores del matí. No totes les botigues estan obertes, hi ha poca gent i un sol ben acollidor. No hi estem gaire. Retornem a buscar els companys i companyes i tot xino-xano, i  ja amb migdia passat, enfilem cap a l’estació central de trens de Rabat. Fem una mica  de volta, enlloc de passar per la medina, ho fem pels carrers que la voregen, que són més de caire occidental. Fins i tot hi ha llums que semblen ser de Nadal penjats. Finalment, després de trobar-nos amb una manifestació, a on ens sorprèn que tothom vagi molt bé ordenat, en files molt ben fetes i que tothom obeeixi amb molta disciplina els organitzadors, arribem a l’estació, a on comprem els bitllets que ens portaran a la següent destinació del nostre viatge, a Meknès. Quan pugem al tren veiem que està dividit en compartiments, però tots van molt plens. Durant una bona estona ens hem d’esperar pels passadissos, fins que una senyora molt amable fa aixecar el seu fill i ens fa seure a les tres noies. Ens somriu i intenta comunicar-se amb nosaltres, però només ho aconsegueix amb gestos. Finalment, quan queda un seient lliure, torna a seure el noi que tan amablement ens havia cedit el lloc. El paisatge va canviat: entrem més a la zona del camp, es veuen pagesos amb mules per la  finestra. Amb l’ajuda de les noves tecnologies podem veure que per arribar a Meknès estem fent una volta impressionant! Finalment, després de gairebé tres hores de viatge, arribem (continuarà)

(La fotografia correspon a l'arribada Meknès, a la zona de la Medina)