Joana Raspall


Joana Raspall, una de les més grans poetesses dels nostres dies, ens va abandonar a les darreries del darrer any. Amb 100 anys a les espatlles ens deixa com a llegat centenars de poemes, mots, i també una incansable lluita pel país i per la llengua. El millor homenatge que se li pot fer és ajudar a que els seus versos i els seus textos esdevinguin immortals i guanyar la tant anhelada llibertat del nostre país.
Aquí un bell poema, escollit a l'atzar d'entre els que més m'agraden! Gràcies Joana!

Identitat. Lluita
A banda i banda
del riu tenim la casa
mirant les aigües.
Les veus lliscar a la dreta;
les veig lliscar a l'esquerra.
 
La pirueta
de l'íntima revolta
ens allibera.
 
Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s'esmicoli.
 
Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.
(D'Arpegis. Saldes: Abadia Editors, 2004)
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"