Rabat i Meknès (dia 3, 2 de desembre de 2013): Meknès (i III)



Prop d’allí també hi ha la gran plaça que dóna entrada al laberint de carrers i carrerons que conformen la Medina.
Hi ha venedors ambulants i també un senyor que permet, previ pagament, fer-te una foto amb un mico que porta la camiseta del Barça. Nosaltres, però, ens endinsem a les profunditats de la Medina, amb infinitat de botigues de roba, calçat, menges, etc. El que em sorprèn més es trobar una carnisseria amb carn de camell i amb un cap de camell penjat...Passem una bona estona, quan ja tot és fosc, per allí passejant. I també caminem i deambulem per la zona a on hi ha un mercat més convencional, més al que nosaltres estem avesats. Allí m’encanta veure les menges i sentir l’olor de les espècies, per les quals en tenen botigues senceres! Fa una mica de fresca i com que ja és bastant fosc ens quedaran moltes coses de Meknès per veure, com ara  la Madrassa Bou Inania, la Gran Mesquita, el Mausoleu de Mulay Ismail, la Casa de l'aigua, els Graners de Mulay Ismail o bé Estany de l'Aguedal (també dit llac de Meknès), a més de la porta Bab el-Berdaïne.  La veritat és que tinc la sensació que m’ha quedat gairebé tot per veue de Meknès...Tot xino-xano, ja que hi ha un bon tros a peu, desfem el camí d’anada ja amb el capvespre al damunt. Ens parem, tastem algunes menges comprades a les botigues que trobem de camí i per refer-nos de la fred, just abans de pujar al tren, fem un deliciós te amb menta. I ja tard, de nou agafem el tren que, en aproximadament tres hores, ens retorna a Rabat. I ho fem tots en un compartiment de vagó compartint unes quantes (i divertides) partides de cartes. Un cop a Rabat, passem de nou entremig de la medina, ara ja silenciosa i a on només queden alguns treballadors de la neteja, per dirigir-nos de nou cap a l’alberg a passar l’última nit.
(La fotografia correspon a una de les parades del mercat de Meknès) 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"