Inversemblant, però cert

Aquí als Estats Units d’Amèrica hi ha uns quants catalans i catalanes, que per diverses raons, ja siguin personals o professionals ens han portat a creuar l’oceà. Aquí he conegut una noia que fa de professora en una Universitat propera al lloc a on estic, una universitat concertada. I la veritat és que no em puc queixar per a res del lloc a on estic. La noia que fa de professora en aquesta universitat ens va explicar que, malgrat no viure estrictament dins del campus, sinó en una casa fora de la zona vallada, pateix les mateixes restriccions que a dins. Per exemple, hi impera la llei seca, és a dir, no es pot beure alcohol, però tampoc en poden tenir a casa. Malgrat ser una professora, no pot tenir ni una ampolla de vi ni de cervesa. I per més inri, per a poder-ho controlar, la policia del campus té la potestat d’entrar quan vulgui a casa seva a controlar-ho. I com ens va contar, cada dos per tres tenia la policia a casa fins que es va queixar i al final no hi va, tot i que qualsevol dia se li pot tornar a presentar. Un altre fet sorprenent és que no es pot quedar a dormir ningú a casa seva, a menys que ho demani amb antelació i per no més de dues nits. Però com que un dels companys de casa no ho va fer i la policia ho va descobrir, ara tenen totalment prohibit tenir algú a dormir. I les visites... ben comptades i controlades. Ningú que no sigui un habitant pot estar més enllà de les 11 de la nit a la casa, i a més, no poden estar a la casa, per exemple, amb la porta tancada de l’habitació. Aquestes petites experiències semblen extretes d’una pel·lícula de terror o de riure, ja no sé què dir, però la veritat és que veure per creure. Els EUA, tant idíl·lics i avançats per algunes coses i tant ancorats en el passat per altres...
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"