Obrint pas, seguim, seguirem!

Fa tres dies que Obrint Pas es van acomiadar dels escenaris, amb una aturada indefinida, que espero, però, que tingui data de caducitat i que els puguem tornar a veure aviat pels escenaris. Recordo la primera volta que els vaig sentir, va ser en un concert al pavelló de Berga. Ja em van cridar l'atenció, però més ho van fer quan un Sant Jordi, ja no recordo de quin any, em vaig autoregalar el disc "Terra". I des de llavors, l'idil·li. M'hi vaig enganxar. Els he pogut veure i escoltar a molts indrets del país, de nord a sud. Obrint pas són una referencia per molta gent de la meva generació i també de generacions més joves. Tant en directe elèctric com en acúsitc transmeten sensacions, energia, somnis per acomplir. Lletres altament compromeses amb la llibertat del país complert, sí, aquell que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, però també lletres compromeses amb els i les ciutadanes del món, amb la gent que pateix, que busca un futur més digne i més lliure en tots els sentits. Les seves cançons ja han esdevingut himnes, uns himnes que ens serviran per celebrar la llibertat. Després de més de 20 anys als escenaris, ens diuen adéu. I si, seguim, seguirem, fins a la victòria sempre!!!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís