L’ascensor (un conte)


“Va Mireia, puja, anem a veure les vistes des de l’últim pis!”, commina l’aparellador a la Mireia, l’arquitecta en cap de l’edifici de 23 plantes que s’acaba de construir a la ciutat i en el qual els dos han treballat intensament. Estan fent l’última revisió a l’edifici abans de donar el vist-i-plau definitiu a l’obra. És dissabte al matí i han hagut de posposar la visita durant tota la setmana degut als múltiples compromisos professionals dels dos.

Així ho fa; la Mireia s’enfila a l’ascensor. I prem el botó del primer pis. Allí, bloqueja la porta de sortida i s’acosta al seu col·lega; sense dir gaire res, li engrapa el paquet per damunt dels texans del noi, que es mostra sorprès, però es deixa fer. Tot seguit, la noia fa pujar l’ascensor fins al segons pis. Però qui pren la iniciativa ara és el xicot, que li magreja abundosament els dos pits ben proporcionats, no excessivament grans però tampoc minúsculs. De nou, el botó fins a la tercera planta. L’aparellador torna a prendre la iniciativa i passa el palmell de la mà pel sexe de la noia; només separen les pells la fina tela del tanga que porta l’arquitecta. Ara és ella qui pitja el comandament de l’ascensor que, seqüencialment, s’atura al quart pis. La jove s’acosta al noi,  li descorda el cinturó, els botons dels texans i els hi fa caure fins als turmells. Mentre s’enfilen una planta més, ella li contempla els bòxers de color verd poma que amaguen un sexe ben botit.  I just quan l’aparell s’atura, marcant l’ascensor un número 5,  i sense que s’obri la porta, ella li baixa els calçotets. Al sisè estatge, ell li treu la camisa, que deixa davant del seus ulls de color d’ametlla uns sostenidors de color lila. A la setena plana, eIla li fa pessigolles just a la punteta del penis dret com la torre Agbar. Al vuitè pis de la seva lasciva ascensió, és ell qui continua actuant: li descorda els sostenidors mentre ella es llepa obscenament els llavis. Al novè pis és la Mireia, luxuriosa, qui fa un primer tast bucal de la verga ben erecta del jove aparellador.  El noi perpetua una mica més l’incipient plaer que comença a sentir i quan ja justament per la novena xuclada, deixa que l’ascensor s’enfili fins al desè pis. Mentre el jove s’acaba de desfer del tot de pantalons i bòxers, aprofita per treure la faldilla i el tanga de l’arquitecta, però li deixa les mitges posades.  A l’onzè replà ell li mossega sensualment el pit esquerre i li fa posar el mugró dret més dret que un obelisc tot acaronant-lo amb el palmell de la mà. Com pot, excitada i molla, ella aconsegueix que l’ascensor s’aturi al dotzè pis; en aquest punt ell la penetra un parell de cops amb dos dits, però les tornes canvien a la tretzena planta: ella li xucla àvidament els dos picarols ben depilats del seu ajudant d’obra. I continua amb la mateixa acció al catorzè pis, però en aquesta ocasió ella hi afegeix un altre element: comença a deixar lliscar la seva mà pel penis del noi, a ritme lent, però que s’accelera moltíssim quan arriben al quinzè pis després que el noi, gairebé accidentalment, hagi pogut prémer el botó que els ha menat al pis a on es troben. Al setzè, però, ell s’ha pogut “alliberar” de les beneïdes mans de la dissenyadora d’edificis i l’ha premut amb passió contra la paret de l’ascensor per besar-la fanàticament a la boca mentre amb la punta del nap li comença a tocar destrament el clítoris. Entre la dissetena i la divuitena planta el deliri del noi per besar la pell de la Mireia no s’ha aturat. Ha tingut temps de passar la seva llengua afilada per entre els pits de la jove, fer un parell de cercles amb la llengua al llombrígol de la noia i passar la llengua de dalt a baix per tota l’escletxa del sexe de l’arquitecta, a qui les cames li comencen a fer figa. I al dinovè pis, ella s’escorre per primer cop gràcies a l’habilitat del sagal, que amb la punta de la llengua ha dissenyat estranyes i plaents línies sobre el particular botó del plaer de la Mireia. Just en el precís instant que la noia mena l’ascensor fins al vintè pis, nota com el noi la penetra frenèticament. Al vint-i-unè “étage” (que dirien el francesos) el noi ha estat prou hàbil per arribar a fer un parell d’embranzides ben donades dins de la noia. Múrria, ella sosté l’ascensor al vint-i-dosè pis fins que nota que li sobrevé l’orgasme; té temps just de prémer el botó que els pujarà no només fins al capdamunt de l’edifici que ambdós han dissenyat, sinó també fins a l’explosió orgàsmica que deixarà el terra i les parets de l’ascensor tacats amb gotes blanques, al mateix temps que la porta per fi s’obre i deixa a la vista dels dos enginyers de l’arquitectura la vista fantàstica des de dalt de l’edifici, que encara es fa més èbria amb el regust de l’èxtasi sexual recent degustat. I sí, finalment acaben realitzant la feina encomanada: gustosament donen el vist-i-plau a la fi de l’obra  que amb més vici els dos han dissenyat.   
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís