No recordo des de quan...

Sóc independentista des de fa molts anys. Potser des de que tinc ús de la raó. Els primers records que tinc de l'amor per la llibertat d'aquesta terra són de quan tenia uns catorze anys. Em vaig treure el carnet de ciclomotor, i el primer que vaig fer va ser comprar-me un casc i palplantar-li un "CAT" enorme. A casa sempre han estat de la terra, molt catalans, però mai havia sentit a parlar gaire de la independència. També recordo algunes campanyes com la de posar la "CAT" o la "Gi" al cotxe, però poca coseta més. Però a mesura que vaig anar creixent, més endins es feia fort aquest sentiment de llibertat per la nostra terra. Passejar per les contrades i desitjar-les lliures ja estat una constant en la meva vida des de fa molt de temps. I érem molt pocs, fa no pas tants anys, que clamàvem per la independència plena. I ara fa il·lusió veure que som molts i més que hem de ser. I no m'importa no recordar quan em vaig fer independentitsta. Simplement ho sóc. Fins a llibertat, fins a la victòria, perquè fa temps qu esperàvem aquest moment! :)
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís