Un poema per Sant Jordi!

TANCO ELS ULLS

Tanco els ulls;

l’enyor es fa menys punyent.

Tanco els ulls:

vives imatges de la serralada del Cadí,

el Montseny nevat,

aquella posta de sol a Ciutadella,

o la visita a Elna,

es fonen dins la retina.

Tanco els ulls i veig l’avi adobant la terra,

amb passió i entrega,

mentre l’àvia cuida els conills.

Tanco els ulls i taral·lejo Ovidi

cantant “Al meu poble, Alcoi”,

brindant per la vida amb un burret.

Tanco els ulls i veig els amants

intercanviant llibres i roses

sota l’esguard de Sant Jordi.

Tanco els ulls

i revisc l’abraçada dels amics,

la innocència dels més petits,

l’amor familiar i incondicional.

Tanco els ulls i recordo aquell bes,

amb gust de ratafia i desig,

robat, furtiu, en una festa major.

Tanco els ulls i m’embriago

amb la teva mirada que

m’incita a perseguir la utopia.

Tanco els ulls i enyoro aquella terra

que va de Salses a Guardamar,

i de Fraga a Maó,

aquell trosset de la Mediterrània

que sempre m’acompanya dins del cor,

aquella terra fruit de mescla de cultures,

aquell indret acollidor,

a on perviu el meu cor,

a on hi ha per mi

tots els significats de l’AMOR.