Un poema per Sant Jordi!


TANCO ELS ULLS
Tanco els ulls;
l’enyor es fa menys punyent.
Tanco els ulls:
vives imatges de la serralada del Cadí,
el Montseny nevat,
aquella posta de sol a Ciutadella,
o la visita a Elna,
es fonen dins la retina.
Tanco els ulls i veig l’avi adobant la terra,
amb passió i entrega,
mentre l’àvia cuida els conills.
Tanco els ulls i taral·lejo Ovidi
cantant “Al meu poble, Alcoi”,
brindant per la vida amb un burret.
Tanco els ulls i veig els amants
intercanviant llibres i roses
sota l’esguard de Sant Jordi.
Tanco els ulls
i revisc l’abraçada dels amics,
la innocència dels més petits,
l’amor familiar i incondicional.
Tanco els ulls i recordo aquell bes,
amb gust de ratafia i desig,
robat, furtiu, en una festa major.
Tanco els ulls i m’embriago
amb la teva mirada que
m’incita a perseguir la utopia.
Tanco els ulls i enyoro aquella terra
que va de Salses a Guardamar,
i de Fraga a Maó,
aquell trosset de la Mediterrània
que sempre m’acompanya dins del cor,
aquella terra fruit de mescla de cultures,
aquell indret acollidor,
a on perviu el meu cor,
a on hi ha per mi
tots els significats de l’AMOR.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol