Filadèlfia (III)

El cap de setmana del passat 10 de març, quan faltava una setmana per a la celebració de Sant Patrici (http://en.wikipedia.org/wiki/Saint_Patrick%27s_Day ), vaig poder tornar a visitar Filadèlfia. Només d’arribar la ciutat presentava un tràfic inusual, i és més, tothom anava vestit de color verd... i és que se celebrava una rua en honor a Sant Patrici, patró dels irlandesos. No hi havia persona que no portés quelcom verd damunt. Grans i petits, gent de totes les edats i condicions estaven expectants per l’esdeveniment. Moltes banderes irlandeses, molt ambient, venedors ambulants de menjar i begudes i d’altres amb tot tipus d’ornaments,  i sobretot, moltes ganes de festa, tot i no ser ni migdia. No gaire puntualment, passades les 12 del migdia, l’hora oficial en què havia de començar l’espectacle, les autoritats van donar llum verda (mai més ben dit) a l’inici de l’espectacle. Molts homes amb faldilla, un home disfressat de bisbe, gaiters, infants, etc. varen anar desfilant en una festa que la ciutat s’ha fet seva, fins i tot els ciutadans i les ciutadanes que no tenen origen irlandès. Després de viure una estona l’espectacle, vaig continuar descobrint nous indrets de la ciutat: la gran avinguda de Broad i també el barri dels joiers, a on hi ha un munt de botigues de venda de diamants i altres tipus de joies. I com que les hores quan estàs distret passen que volen, no em quedà gaire temps més per visitar nous llocs. De totes maneres, em quedo amb la fantàstica impressió de viure un Sant Patrick tan intensament, només m’hi va faltar un traguet de Guinness!
(La imatge correspon a la desfilada, així com el vídeo)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís