Neva

NEVA
A fora neva.
Catifa blanca. Verge.
Impol·luta.
A la llar de foc crepita la fusta verda.
De fons una cançó
que volgudament plora la mateixa melodia.
Miro per la finestra
com els flocs balancegen per l’aire.
Volten i giravolten,
fins fendir a l’estora immaculada
que amaga les fulles tardorenques
marfonent-se amb la terra.
Giro la vista i veig com les espurnes
s’enlairen per la xemeneia.
Vermelles, ardents, vives!
Acreixen cel amunt i s’apaguen suaument.
Però en surt una roent,  roja,
vigorosament plena de vida,
i s’uneix per sempre amb un floc que ja no morirà mai.
Somric.
Saps?  Jo em vull desfer així amb tu.
S’acaba la melodia.
Continua nevant. I el foc encara crepita.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís