Dia 2: de Washington cap a les cataractes del Niagara, passant per una fàbrica de xocolata i una de vidre (31 de març de 2012)

El segon dia començà ben d’hora. A les sis del matí ja esmorzàvem al bufet lliure de l’hotel (uns waffels boníssims amb autoservei, però que molts xinesos no sabien fer i una espavilada cambrera els hi feia unes divertides demostracions!). I a les set, ja en ruta, en un dia plujós. La primera parada del dia fou a la fàbrica de xocolata Hershey (http://en.wikipedia.org/wiki/The_Hershey_Company), fundada cap als 1870 , al poble que porta el mateix nom, a l’estat de Pennsilvània. El fundador, Milton Snavely tenia una botiga de caramels a Filadèlfia, però no li era rentable. La va tancar i va tornar al seu poble, a on va fundar la fàbrica que actualment dóna feina a moltíssima gent dels voltants. Aquesta companyia xocolatera és la més important de Nord-Amèrica (i per l’experiència que en tinc, la xocolata és boníssima J ). Allí es veu que hi havia un granger que va aprofitar que hi havia moltes vaques per a instal·lar-s’hi i començar el gran imperi. La fàbrica en sí ja és com un gran parc temàtic, però per a més inri, al costat de la fàbrica hi ha un parc d’atraccions. També  hi ha una botiga a Times Square, a Nova York. Només d’entrar a la fàbrica hi ha preciosos murals que permeten veure tot el procés. Però el més divertit de tot és que et pugen en una espècie de trenet en forma de gra de cacau i fas un tour veient vaques cantadores, passes per un túnel de torrat i sembla gairebé que et torres, etc. Si més no, és prou divertit. Hershey és qui fa també els famosos “Kit-kat”, almenys aquí als EUA. Després del viatge al món de la xocolata (per uns moments em va semblar que estava dins la pel·lícula de  “Charlie i la fàbrica de xocolata” ), ja tot està programat perquè surtis a la botiga per a comprar xocolata. Després de la dolça visita, la següent parada va ser per dinar en un Burger King (sort que hi havia una trista hamburguesa vegetariana L). I malgrat la pluja, tot contemplant el bell paisatge, el camí fins a la fàbrica de vidre de Corning (http://en.wikipedia.org/wiki/Corning_Museum_of_Glass ). Allí vam fer parada per a visitar l’impressionant museu tant d’història com d’art amb el vidre i vam poder assistir a una demostració de com fan les peces. És el museu del vidre més important del món, amb més de 45000 peces de vidre que abracen 3500 anys d’història. I després de la visita, el bus ja no es va aturar fins a arribar a les cataractes del Niagara (http://en.wikipedia.org/wiki/Niagara_Falls), que vam veure de la part americana (menys espectacular que des de la part canadenca). Hi ha tres cascades, l’Americana (http://en.wikipedia.org/wiki/American_Falls) (21-34 metres) , la Bridal Veil (http://en.wikipedia.org/wiki/Bridal_Veil_Falls_(Niagara_Falls)) (17 metres) i la Horseshoe (http://en.wikipedia.org/wiki/Horseshoe_Falls) (53 metres; realment espectacular!). Després del primer contacte, vam anar a l’hotel i tot seguit a sopar, abans d’anar a veure-les de nit! La imatge és espectacular, amb tot de llums de colors a l’horitzó. De totes maneres, no em va agradar gens ni mica que s’hagi convertit en un complex turístic semblant a Las Vegas; personalment crec que desvirtua la bellesa del lloc i li treu tranquil·litat... També cal dir que les cataractes van ser el primer parc natural dels EUA. Després de la visita nocturna i com que el fred gelava, no va quedar més remei que anar a estirar l’espinada...
(La imatge correspon a una vitrina de l’exposició al museu de vidre de Corning, a on es pot veure la plaça de Sant Marc de Venècia, i el vídeo correspon a dins de la fàbrica de xocolata)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"